Comtat de les Ardenes

El comtat de les Ardenes fou un comtat de l'edat mitjana que apareix cap a l'any 900. Vers 899-902 s'esmenta com a comte Odoacre, que probablement era també comte del Bliesgau o ho havia estat abans.

Gozeló I, fill de Vigeric comte palatí d'Aquisgrà i comte de les Ardenes, de la família dels comtes de Saunois i Chaumontois, va donar origen a les branques de comtes de Verdun-Les Ardenes i de ducs de Lorena i marquesos d'Anvers. La primera branca (Les Ardenes) va recaure en Gausli o Gozeló o Goteló que va rebre també el comtat de Bidgau i va morir el 943.

Cap aquest any era comte de Verdun Enric, fill d'Arnulf I duc de Baviera que va morir després del 954, segurament prop del 960. Un fill de Gozeló, Godofreu I el Captiu, fou comte de Les Ardenes (vers 959-1002) i tot seguit comte de Verdun (vers 960-1002) i a la seva mort el seu fill Godofreu II el Jove va rebre Verdun i Les Ardenes; des del 1012 fou el duc Godofreu I de Baixa Lotaríngia (i fou marquès d'Anvers); el seu germà de nom Gozeló o Goteló I el va succeir a la Baixa Lotaríngia i com a marquès d'Anvers el 1023 i fou duc de l'Alta Lotaríngia el 1033.

El comtat de Verdun i Les Ardenes va passar al fill de Godofreu II, Frederic, i al seu germà Germà com associat. Frederic va morir el 1022 i herman va abdicar dos anys després i es va fer monjo (i va morir després del 1028). Godofreu el Barbut, fill de Goteló I que fou duc de Baixa Lorena el 1065 i va morir el 1069. Va seguir el seu fill Godofreu IV el Geperut (després duc Godofreu III de Baixa Lotaríngia), fins al 1076; a la seva mort els drets van passar a un parent, Adalbert o Albert III comte de Namur, fill de Regilinda (germana de Godfreu el Barbut) que tenia el suport imperial; l'altra pretendent, un nebot de Godofreu el Geperut, conegut com a Jofré de Bouillon (que per decisió dels emperadors només governava Bouillon i la marca d'Anvers, que Albert li disputava) va romandre lleial a l'imperi i finalment el 1086 va derrotar a Albert III i a Matilde de Toscana la seva aliada i va recuperar els comtats de Verdun i les Ardenes; el 1089 l'emperador l'investia com a duc de la Baixa Lorena. El 1096 va marxar a la Croada i el 1099 després de conquerir Jerusalem fou elegit sobirà (no va acceptar formalment el títol de rei); va morir a Acre en la lluita, o a Jerusalem de malaltia el [1100]. Era solter i no va deixar fills. En endavant el comtat de les Ardenes va quedar integrat als dominis ducals de la Baixa Lorena.