Comtat de Xampanya
El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.
Comté de Champagne (fr) | ||||
Tipus | comté (France) (en) i estat desaparegut | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Capital | Troyes (1125–segle XII) Provins (segle XII–1335) | |||
Població humana | ||||
Llengua utilitzada | francès | |||
Dades històriques | ||||
Creació | segle XII | |||
Dissolució | 1314 | |||
Història
modificaEl 1152 a la mort de Tibald o Teobald IV el Gran de Blois els dominis de la casa es van dividir en tres grups: Blois, Chartres, Châteaudun i Beaugency; el comtat de Sancerre; i Troyes, Meaux i Provins. El fill gran Enric I el Liberal va rebre aquestos territoris amb el títol de comte de Xampanya i Brie (Xampanya era el nom de la regió de Troyes i senyories annexes, i Brie el nom de la regió de Meaux i senyories properes); Tibald V, el segon fill, va rebre Blois, chartres, etc. i el petit Esteve el comtat de Sancerre. El primer que havia utilitzat el títol de comte de Xampanya en lloc de comte de Troyes fou Hug I vers el 1102.
La línia comtal es va extingir amb Enric III de Xampanya (rei Enric I de Navarra) al que va heretar la seva filla Joana de Xampanya o de Navarra que va aportar els comtats al seu marit el rei Felip IV de França. Xampanya i Brie ja no van tornar a sortir del domini reial.
Llista de Comtes de Xampanya
modificaPel comtes primitius vegeu comtat de Troyes (Xampanya) i comtat de Meaux (Brie)
Comtes de Troyes i de Meaux (amb Provins)
modificaCasa de Vermandois
modifica- 967: Robert de Vermandois, comte de Meaux (943-967) i de Troyes (956-967), fill d'Heribert II, comte de Vermandois.
- casat amb Adelaida Werra, comtessa de Troyes, filla de Gilbert de Chalon, comte principal dels Borgonyons.
- 967-995: Heribert IV de Vermandois, comte de Meaux i de Troyes, fill.
- 995-1022: Esteve I, comte de Meaux i de Troyes, fill.
Casa de Blois
modifica- 1022-1037: Eudes II de Blois (983 † 1037), comte de Blois, de Reims, de Meaux et de Troyes, cosí
- 1037-1047: Esteve II († 1047), comte de Meaux i de Troyes, fill (amb d'Ermengarde d'Alvèrnia).
- 1047-1066: Eudes IV (II) († 1115), comte de Meaux i de Troyes, fill
- el 1066 va marxar a Anglaterra amb Guillem el Conqueridor que el va nomenar comte d'Aumâle i va restar a Anglaterra. El seu oncle va adquirir llavors els seus dominis xampanyesos.
- 1066-1089: Tibald III de Blois (1019 † 1089), comte de Blois, de Meaux i de Troyes, fill d'Eudes II de Blois i d'Ermengarda d'Alvèrnia.
- casat en primeres noces amb Garsenda, filla del comte Herbert I del Maine
- casat en segones noces amb Adelaida de Valois, filla de Raül III de Vexin.
À la mort de Tibald o Teobald III, els dos comtats xampanesos foren separats :
- Comtes de Meaux
- 1089-1102: Esteve Enric, († 1102), comte de Blois i de Meaux, casat amb Adela de Normandia, fill de Tibald I i de Garsenda del Maine.
- 1102-1151: Tibald IV de Blois, († 1151), comte de Blois i de Meaux, titulat comte de Brie vers 1125, fill.
- Comtes de Troyes
- 1089-1093: Eudes III de Troyes († 1093), comte de Troyes, fill de Tibald III de Blois i d'Adelaida de Valois.
- 1093-1125: Hug I de Xampanya († 1126), comte de Troyes, adopta el títol de comte de Xampanya el 1102, germà del precedent.
Comtes de Xampanya i Brie
modifica- 1102-1125: Hug I de Xampanya († 1126), fill de Tibald III de Blois i d'Adelaida de Valois. Primer a titular-se comte de Xampanya en lloc de comte de Troyes.
- casat en primeres noces (1093 (separat 1104) amb Constança († 1125), filla del rei Felip I de França.
- casat en segones noces (1110) amb Isabel de Borgonya, filla del comte Esteve I de Borgonya.
- 1125-1151: Teobald II de Xampanya, († 1151), comte de Blois (com a Tibald IV o Teobald IV) i de Meaux, després de Troyes, des de 1125 titulat de Xampanya i Brie, nebot.
- casat el 1123 amb Matilde de Caríntia († 1161)
- 1151-1181: Enric I el Liberal († 1181), comte de Xampanya i Brie, fill.
- casat amb Maria de França (1145 † 1198)
- 1181-1197: Enric II de Xampanya († 1197), comte de Xampanya i Brie, rei de Jerusalem (1192-1197), fill
- casat el 1192 amb Isabel I de Jerusalem (1171 † 1206)
- 1197-1201: Teobald III de Xampanya, (1179 † 1201), comte de Xampanya i Brie, germà.
- casat el 1199 amb Blanca de Navarra (vers 1175 † 1229)
- 1201-1253: Teobald IV de Xampanya conegut com el Cançoner o el Pòstum (1201 † 1253), comte de Xampanya i Brie, fill. Fou rei de Navarra com Teobald I de 1234 a 1253.
- casat en primeres noces el 1220 amb Gertruda de Dagsbourg († vers 1225)
- casada en segones noces el 1222 amb Agnès de Beaujeu († 1231)
- casat en terceres noces el 1232 amb Margarita de Borbó-Dampierre († 1256)
- 1253-1270: Teobald V de Xampanya (1238 † 1270), comte de Xampanya i Brie, rei de Navarra (sota el nom de Teobald II), fill (amb Margarita de Borbó-Dampierre
- casat el 1255 amb Isabel de França (1242 † 1271)
- 1270-1274: Enric III de Xampanya anomenat el Gras i el Gros (1244 † 1274), comte de Xampanya i Brie, rei de Navarra (com Enric I), germà, fill de Teoabld IV i de Margarita de Borbó-Dampierre
- casat el 1269 amb Blanca d'Artois († 1302)
- 1274-1305: Joana de Xampanya (1273 † 1305), comtessa de Xampanya i Brie, reina de Navarra, filla
- casada el 1284 amb Felip IV de França el Bell, rei de França. A causa d'aquest matrimoni els comtats de Xampanya i Brie van ebntrar en els dominis reials de la corona francesa.