Col·lecció Gelonch Viladegut

col·lecció d'art

La Col·lecció Gelonch Viladegut és una col·lecció privada de gravats i de llibres d'art, resultat de l'obra del lleidatà Antoni Gelonch i Viladegut (1956), membre honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[1] És una col·lecció extensa i amb peces de gran qualitat i significació,[1] considerada com una de les més importants d'Europa.[2]

Infotaula d'organitzacióCol·lecció Gelonch Viladegut
Activitat
Àmbitcol·lecció privada de gravats
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorAntoni Gelonch i Viladegut
ConservadoraCarlota Gelonch i Nicolau

Lloc webGelonchviladegut.cat

La col·lecció

modifica

La col·lecció compta amb més de vuit-cents gravats, representant les diferents tècniques de gravat: aiguafort, aiguatinta, burí, xilografia, serigrafia, litografia que van des del segle xv fins a l'actualitat.[3] Entre els artistes que configuren el seu fons es destaquen

  • La tradició: Dürer, Rembrandt, Ribera, Piranesi o Goya, entre d'altres
  • L'art modern: Corot, Fortuny, Picasso, Miró, Henry Moore o Max Ernst)
  • L'art contemporani: Josef Albers, James Rosenquist, Roy Lichtenstein, Eduardo Chillida, Roberto Matta, Nancy Spero o Luis Gordillo, entre molts d'altres

A l'ocasió de l'estrena de l'exposició Una mirada el 1700 a partir dels gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut el 2014 a Barcelona, el fundador de la col·lecció va explicar els orígens i els seus objectius:

« Auguste Rodin afirmava, i ho comparteixo, que l'art és la missió més sublim de l'ésser humà, ja que és l'exercici del pensament que busca comprendre el món i fer-lo comprendre. L'art, doncs, ha d'inspirar una trobada, un ressorgiment, i també ens ha d'incitar a descobrir i admetre noves manifestacions; perquè és una eina al servei del xoc estètic, del xoc ètic i, també, del xoc espiritual. Per això construeixo una col·lecció.

I una col·lecció, com es fa? En el meu cas, puc dir que va néixer de manera intencionada i s'ha anat bastint de manera conscient. S'ha d'anar cuinant a poc a poc, tot aprenent, equivocant-se, encertant-la, creixent, madurant... Vaig començar lentament per acabar adoptant una velocitat de creuer que té com a base uns fonaments sòlids d'obres indiscutibles.

Per a mi, fer una col·lecció representa una construcció intel·lectual i estètica que es basa en produir-me i produir a les persones que la puguin conèixer moments d'íntima satisfacció, d'estímul i de goig. La col·lecció Gelonch Viladegut s'ha anat construint en funció de la interpel·lació que una obra m'inspira o em provoca; no és tant la signatura com el xoc estètic que sigui capaç de produir-me el que em fa decidir. Sense xoc, sense sentir-me interpel·lat, adquirir obra no té, a parer meu, un gran interès. M'agrada, doncs, sentir-me qüestionat per una creació estèticament i intel·lectualment provocadora.

I per què faig una col·lecció de gravats? Aquests han representat històricament, i continuen representant, una via privilegiada d'accés a l'art per a la majoria de la població. Durant segles l'accés dels ciutadans a l'art i a la realitat del moment s'ha fet mitjançant els gravats, pels quals passava tota informació i tot progrés estètic, perquè les pintures i les escultures estaven reservades al gaudi de les elits.

»
— Antoni Gelonch i Viladegut, Director de la Col·lecció Gelonch Viladegut, [4]

Exposicions

modifica

Peces de la col·lecció s'han mostrat en diverses exposicions:

  • 2010. La permanència del gravat. Museu Jaume Morera. Lleida.[5][6]
  • 2012. La permanència del gravat: de Dürer a Goya. Musée des Arts et Métiers du Livre de Montolieu.[7]
  • 2013. La permanència del gravat: de Goya a Picasso. Musée des Arts et Métiers du Livre de Montolieu.[8]
  • 2014. Un punt de vista. Sala d'exposicions del Govern d'Andorra. Andorra la Vella.[9]
  • 2014. Artistes Catalans Contemporanis. Universitat Americana de Paris (AUP), Fine Arts Gallery, París.[3]
  • 2014. La permanència del gravat: de Picasso fins ara. Musée des Arts et Métiers du Livre de Montoliu.[10]
  • 2014. Una mirada el 1700. A partir dels gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut. Museu Frederic Marès, Barcelona.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Oliveras Bagués, Joan «Discurs de l'ingrés d'Antoni Gelonch Viladegut». Butlletí de la RACABSJ, vol.XXVI, 2012, p. 212-213 [Consulta: de gener 2015]. «La col·lecció Gelonch Viladegut consisteix en una col·lecció de gravats, que ens obre la porta a unrecorregut històric per l'art d'aquesta disciplina, tant des d'una perspectiva cronològica, com de lesdiferents tècniques. És una col·lecció extensa i amb peces de gran qualitat i significació.»
  2. 2,0 2,1 Palau, M «El 1714 col·leccionat». El Punt Avui [Consulta: de gener 2015]. «Pocs col·leccionistes tenen la sensibilitat i la generositat que ha demostrat Gelonch durant el procés de gestació de la mostra, a la qual no només hi ha aportat els tresors de la seva col·lecció, una de les més importants d'Europa.»
  3. 3,0 3,1 Institut Ramon Llull «Antoni Gelonch, col·leccionista català, exposa una part de la seva col·lecció a París». [Consulta: 10 gener 2015].
  4. Gelonch i Viladegut, Antoni «Col·leccionar, l'hedonisme equilibrat» (pdf). Col·lecció Gelonch Viladegut, 9-2014, p. 4.
  5. «El Museu Morera de Lleida mostra 110 gravats d'artistes com Rembrandt, Tàpies, Dalí, Miró o Goya». bondia.cat [Consulta: 8 juliol 2014]. Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 8 juliol 2014].
  6. Oliver.
  7. «“La permanença del gravat” De Dürer a Goya». www.francescmestreart.com.
  8. «“Gravats de Goya a Picasso” a Montolieu». www.francescmestreart.com.
  9. «Gelonch: una col·lecció d'autor». El Periòdic d'Andorra, 13-12-2013 [Consulta: 8 juliol 2014]. Arxivat 2015-01-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-01-11. [Consulta: 8 juliol 2014].
  10. «Montolieu. Exposition «De Picasso à nos jours»». La Dêpeche, 03-06-2014.

Bibliografia

modifica

Oliver, Conxita. La Permanència del gravat: obres de la col·lecció Gelonch Viladegut : Museu d'Art Jaume Morera. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2010, p. 197. ISBN 9788496855366.  Catàleg de l'exposició del 2010 a Lleida

Enllaços externs

modifica