Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
| País | antiga Roma  |
|---|
Una legió romana constava de 10 cohorts numerades de l'I al X. Una cohort estava composta de 3 maniples, cada manípul estava format per 2 centúries. En canvi, la cohort I estava composta de 5 centúries dobles.
Durant la República, les cohorts s'organitzaven en tres línies anomenades hastats, princeps i triaris, que estaven dividides respectivament en 120, 120 i 60 homes. Les tres línies estaven dividides segons l'experiència i habilitat guerrera, els guerrers joves a la primera línia, que quan aquesta cedia, deixava el seu lloc a la fila més preparada, la dels princeps. A la vegada, els princeps podien cedir si era necessari i quedava la darrera fila, la dels triaris.
Els vèlits, infanteria lleugera, armats amb javelines o fones, se situaven davant de les files i llançaven projectils a l'enemic.
El maniple va ser una unitat de la legió romana, ideada durant les guerres Samnites per contrarestar les derrotes de les formacions d'hoplites.[1] Estava composta per un total de 160 infants, després de la reforma cap a l'any 100 aC del cònsol Gai Mari que va professionalitzar l'exèrcit. Cada maniple estava compost a la vegada per dues centúries de 80 homes cadascuna. Les centúries s'agrupaven administrativament per parelles formant maniples de 160 infants, i aquests en grups de tres formant una cohort de 480 legionaris.
A títol excepcional, la primera cohort, formada pels homes més valents de la legió, es componia de només 5 centúries. Però aquestes eren centúries dobles, és a dir, de 160 homes cadascuna. Els centurions d'aquestes centúries eren anomenats primi ordinis, menys el de la primera centúria, que rebia el nom de primus pilus.
Referències
modifica- ↑ Forsythe, Gary Edward; Guisepi, Robert A. «The Samnite Wars» (en anglès). World History Center. Arxivat de l'original el 2011-10-14. [Consulta: 5 novembre 2011].