Claudi Lorenzale i Sugrañes
Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815[1] - Barcelona, 31 de març de 1889)[2] fou un professor i pintor català, integrant del natzarenisme. Va ser molt reconegut com a retratista. Amb Pau Milà i Fontanals, Lorenzale representa el moviment del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença catalana.
_Claudi_Lorenzale_Autoretrat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1816 Barcelona |
| Mort | 31 març 1889 (72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
| Moviment | Natzarenisme |
| Alumnes | Marià Fortuny i Marsal, Llorenç Brunet i Forroll i Ramir Lorenzale i Rogent |
| Família | |
| Fills | Ramir Lorenzale i Rogent |
Biografia
modificaFill d'un barreter italià, es formà com a pintor a Múrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona, on esdevingué alumne de Pelegrí Clavé i obtingué el primer premi de pintura per la seva obra Jael i Sísara el 1837. El mateix any, els seus pares el van enviar a Roma amb Pau Milà, qui el va posar en contacte amb el pintor natzarè Friedrich Overbeck, del qual esdevingué deixeble. Continuà la seva formació a l'Accademia di San Luca, on també fou obsequiat amb un primer premi de pintura. Durant la seva estada viatjà a moltes ciutats italianes de tradició artística i va ser molt influenciat pels grans mestres del Renaixement.
Va tornar a Barcelona el 1844 amb un programa artístic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fundà una acadèmia pròpia que adquirí molt renom, estimulat per la recuperació dels models anteriors a Rafael. El seu prestigi com a docent comportà que el 1851 fos nomenat professor de l'escola Llotja de Barcelona, on exercí la docència fins al 1888, tant als Estudis d'Aplicació com als Estudis Superiors.[3] El 1858, en fou director, càrrec que ostentà fins al 1877.[3] Va tenir com a alumnes: Marià Fortuny, Caba, Padro, Lluís Vermell i Busquets,[4] Gaudenci Masó i Ruiz de Espejo,[5] el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generació, als qui va influir durant les seves classes públiques i privades.
Obres
modifica- Jael i Sísara (1837), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- Origen de l'escut del comtat de Barcelona (1843-1844), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- Pan (a. 1847), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- El naixement de la Mare de Déu (c. 1849), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- Retrat d'Alfons XII, Universitat de Barcelona.
- Retrat de Joan Güell i Ferrer, Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.
- Retrat de la dona i els fills del pintor, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- Noces de la Reina Peronella amb Ramon Berenguer IV
- El príncep de Viana a Vilafranca.
- Otger Cataló (1855). (MUHBA)
- Sis teles amb episodis de la vida de la Mare de Déu que formaven part del retaule major de la catedral de Solsona, 1854-1856 (Catedral de Solsona)[6][7]
- La Verge del Dolors.
-
Origen de l'escut del comtat de Barcelona (1843-1844), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
-
Otger Cataló (1855). (MUHBA)
-
Verge dels Dolors (Madrid).
-
Pintures del Retaule de la catedral de Solsona 1854-56
-
Retrat de la dona i els fills del pintor - Museu Nacional d'Art de Catalunya[8]
_Retrat_de_la_dona_i_els_fills_del_pintor_-_Claudi_Lorenzale_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg){kind=link}
Referències
modifica- ↑ La inscripció del registre de defunció (any 1889, número de registre 2879) indica que tenia 74 anys en morir. Podia doncs haver nascut el 1814 o el 1815.
- ↑ L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació. Les dates que apuntem es basen en l'article sobre Lorenzale publicat a l'Enciclopèdia Espasa, que parla del 8 de desembre de 1815, i en la necrològica escrita per Josep Masriera el mateix any de la seva mort, que avança la data a 1814, encara que coincideix en el dia. Masriera y Manovens, Josep. “En el Círculo” (text necrològic sobre Claudi Lorenzale), La Vanguardia, 14 de maig de 1889, p. 1 [Consulta: 29 abril 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca GRACMON, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 67, pàg. 1560 (ISBN 84-239-4567-7)
- ↑ Domènech i Vives, Ignasi. Els Masó: artistes i col·leccionistes. Girona: Úrsula Llibres, juny 2017. ISBN 978-84-946417-1-8.
- ↑ Augé, Claustre; Torner, Jordi; Vila, Rosa M. «Les pintures de Lorenzale de la catedral de Solsona: estudi i restauració». Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, 11, 2013, pàg. 45–58. ISSN: 2696-6484.
- ↑ «Estudi de sant Josep per al retaule de l'altar major de la catedral de Solsona», 06-08-2018. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ https://www.museunacional.cat/en/colleccio/portrait-painters-wife-and-children/claudi-lorenzale/044392-000
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Cañellas, Sílvia; Gil, Núria «Claudio Lorenzale i Sugrañes (1814 o 1815-1889). Projectista de vidrieres/vitralls». Butlleti de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 29, 2015, pàg. 57-74.
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- FALGÀS, Jordi et al, Barcelona and Modernity, Picasso Gaudí Miró Dalí, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
- FONTBONA, Francesc, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona, 1976, ISBN 84-85194-02-0
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
Enllaços externs
modifica- «Claudi Lorenzale i Sugrañes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Lorenzale al Museu Nacional d'Art de Catalunya Arxivat 2006-10-09 a Wayback Machine.
- Catàleg de l'Acadèmia de Sant Jordi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.