Clàssic xinès

Els anomenats Dian Ji o Clàssics xinesos (en xinès 典籍; en pinyin diǎnjí) són una sèrie de texts antics, escrits en xinès clàssic (o literari) abans del període Qin (pels volts de l'any 200 aC). Aquesta denominació es refereix especialment a les obres que formen part del Cànon confucià, és a dir principalment els Cinc clàssics i els Quatre llibres, i en general se les anomena jing ("clàssic").^[1]

D'una manera més global, els texts clàssics també comprenen totes aquelles obres erudites sobre diversos temes, escrites en xinès clàssic abans del 1912, quan va desaparèixer la dinastia Qing, darrera dinastia imperial.^[1]

Aquestes obres incloen, a més d'altres jing, literatura del tipus shi (obres històriques), zi (obres filosòfiques que pertanyen a altres escoles de pensament que el confucianisme, així com treballs sobre l'agricultura, la medicina, les matemàtiques, l'astronomia, l'endevinació, la crítica d'art, etc.) i ji (obres literàries).

Tots aquests clàssics han forjat la cultura, la filosofia i el pensament religiós de la Xina: a partir de la dinastia Song, l'estudi dels Quatre llibres i dels Cinc clàssics va ser obligatòria per aquells que participaven en els exàmens imperials per tal de ser funcionaris. Des d'aleshores, qualsevol discussió política era plena de referències a aquesta base comuna i no era possible esdevenir lletrat o ni tan sols un oficial militar sense conèixer-los a la perfecció. Igualment, per estudiar els caràcters xinesos, els nens s'aprenien de memòria primer el Clàssic dels tres caràcters i els Cent cognoms familiars, i després els altres clàssics.