Chamorro
Chamorro, o Chamoru, és un idioma que es parla sobretot a Guam i les illes Marianes.
Chamoru | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 60.000 |
Parlants nadius | 64.300 |
Autòcton de | Guam i illes Mariannes Septentrionals |
Estat | Guam (Territori no incorporat a USA) Illes Mariannes (Estat lliure associat a USA) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies occidentals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-1 | ch |
ISO 639-2 | cha |
ISO 639-3 | cha |
SIL | CJD |
Glottolog | cham1312 |
Linguasphere | 31-RAA-a |
Ethnologue | cha |
UNESCO | 2350 |
IETF | ch |
Endangered languages | 846 |
Es tracta d'una llengua del grup austronesi relacionada amb algunes llengües de les Filipines.
Les arrels del lèxic pertanyen a la llengua espanyola en un 50% dels casos, però la gramàtica és austronèsia amb influències espanyoles.[1]
Per exemple bumbola vol dir jugar a pilota i deriva de la paraula castellana bola amb un prefix um i reduplicació de l'arrel.
Alfabet
modifica' (parada de la glotis), A, Å, B, Ch, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, Ñ, Ng, O, P, R, S, T, U, Y
Frases bàsiques en Chamorro
modifica- Håfa adai "Hola"
- Håfa tatatmanu hao? "Com estàs?"
- Hayi na'an-mu? "Com te dius?"
- Si Antonio yo' "Em dic Antonio"
- Buenas dias "Bon dia"
- Buenas tatdes "Bona tarda"
- Buenas noches "Bona nit"
- Adios "Adeu"
- Amigo "Amic"
- Si Yu'os ma'ase "Gràcies"
- Guåhan "Guam"
Numerals
modificaEl chamorro actual només utilitza nombres d'origen espanyol: unu, dos, tres, etc. L'antic chamorro utilitzava paraules pels nombres basats en categories: "nombres bàsics" (per dates, temps, etc.), "coses vives", "coses inanimades" i "grans objectes".
Català | Chamorro modern | Chamorro antic | |||
---|---|---|---|---|---|
Nombres bàsics | Coses vives | Coses ianimades | Objectes grossos | ||
un | unu/una (time) | håcha | maisa | hachiyai | takhachun |
dos | dos | hugua | hugua | hugiyai | takhuguan |
tres | tres | tulu | tatu | to'giyai | taktulun |
quatre | kuåttro' | fatfat | fatfat | fatfatai | takfatun |
cinc | singko' | lima | lalima | limiyai | takliman |
sis | sais | gunum | guagunum | gonmiyai | ta'gunum |
set | sietti | fiti | fafiti | fitgiyai | takfitun |
vuit | ocho' | guålu' | guagualu | guatgiyai | ta'gualun |
nou | nuebi | sigua | sasigua | sigiyai | taksiguan |
den | dies | månot | maonot | manutai | takmaonton |
cent | siento | gåtus | gåtus | gåtus | gåtus/manapo |
- El nombre 10 i els seus múltiples, fins a 90, són dies (10), benti (20), trenta (30), kuårenta (40), sinkuenta (50), sisenta (60), sitenta (70), ochenta (80), nubenta (90)
- Similars als nombres espanyols diez (10), veinte (20), treinta (30), cuarenta (40), cincuenta (50), sesenta (60), setenta (70), ochenta (80), noventa (90).
Referències
modifica- ↑ Rafael Rodríguez-Ponga, Del español al chamorro: Lenguas en contacto en el Pacífico. Madrid, Ediciones Gondo, 2009, www.edicionesgondo.com