Ceneu (grec antic: Καινεύς, Kainéus)[1] d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.

Infotaula personatgeCeneu

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraIlíada Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerehome transgènere Modifica el valor a Wikidata
Família
PareÀtrax (fill de Peneu) i Èlat (làpita) Modifica el valor a Wikidata
FillsCoronos i Eneu (fill de Ceneu) Modifica el valor a Wikidata
Krauss - Posidó i Cenis

En néixer era una noia i tenia el nom de Cenis, fins que fou assetjada i forçada per Posidó, que per compensar-la li volgué concedir un desig. Ella va demanar que la convertís en un home invulnerable. El déu hi accedí i la va transformar.

Amb la seva nova forma, Ceneu va prendre part en la lluita contra els centaures i, com que els causava moltes baixes i no el podien ferir amb les armes, els centaures el van enterrar viu sota un munt de troncs d'avet i pedres que el van ofegar. Després de mort, els déus el transformaren una altra vegada en dona, o en un ocell del mateix nom que alguns han identificat amb el flamenc.

Segons una altra tradició, Ceneu, quan va ser transformat en home, es va tornar superbiós i va plantar la seva llança al mig de la plaça pública exigint que tothom adorés la seva arma com una divinitat. Zeus el va castigar enviant-li els centaures que van acabar matant-lo. Ceneu figura en alguns catàlegs dels argonautes. Un fill seu, Coronos, va ser rei dels làpites en temps d'Hèracles.[2]

Referències

modifica
  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932, p. 33. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 96. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

modifica
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 47. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1