Ceneu
Ceneu (grec antic: Καινεύς, Kainéus)[1] d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Ilíada |
| Dades | |
| Gènere | home transgènere |
| Família | |
| Pare | Àtrax (fill de Peneu) i Èlat (làpita) |
| Fills | Coronos i Eneu (fill de Ceneu) |
En néixer era una noia i tenia el nom de Cenis, fins que fou assetjada i forçada per Posidó, que per compensar-la li volgué concedir un desig. Ella va demanar que la convertís en un home invulnerable. El déu hi accedí i la va transformar.
Amb la seva nova forma, Ceneu va prendre part en la lluita contra els centaures i, com que els causava moltes baixes i no el podien ferir amb les armes, els centaures el van enterrar viu sota un munt de troncs d'avet i pedres que el van ofegar. Després de mort, els déus el transformaren una altra vegada en dona, o en un ocell del mateix nom que alguns han identificat amb el flamenc.
Segons una altra tradició, Ceneu, quan va ser transformat en home, es va tornar superbiós i va plantar la seva llança al mig de la plaça pública exigint que tothom adorés la seva arma com una divinitat. Zeus el va castigar enviant-li els centaures que van acabar matant-lo. Ceneu figura en alguns catàlegs dels argonautes. Un fill seu, Coronos, va ser rei dels làpites en temps d'Hèracles.[2]
Referències
modifica- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932, p. 33.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 96. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 47. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1