Cementiri monumental de Staglieno

El Cementiri monumental de Staglieno (en italià:cimitero monumentale di Staglieno i çimiteio de Stagén en genovès) és un gran cementiri monumental situat en un turó de Gènova, Itàlia. És famós per les seves escultures, sent un dels cementiris més grans d'Europa, amb més d'un quilòmetre quadrat de superfície.^[1]

Cementiri monumental de Staglieno
Nom en la llengua original	(it) Cimitero monumentale di Staglieno
Dades
Tipus	Cementiri
Part de	La Ruta Europa dels Cementiris i Association of Significant Cemeteries in Europe
Arquitecte	Carlo Barabino Giovanni Battista Resasco (en)
Construcció	2 gener 1851
Característiques
Superfície	330.000 m²
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Gènova (Itàlia)
Localització	Piazzale Resasco
44° 25′ 48″ N, 8° 57′ 01″ E / 44.430011°N,8.950294°E / 44.430011; 8.950294
Format per	Panteó del Cimitero Monumentale di Staglieno Boschetto Irregolare (en) Staglieno Cemetery, Commonwealth Plot (en)
Lloc web	staglieno.comune.genova.it

Va ser inaugurat el 1851. El projecte inicial és degut a l'arquitecte genovès Carlo Barabino (1835) tot i que la seva realització es va dur a terme després de la mort d'aquest (sota la direcció de l'arquitecte Giovanni Battista Resasco) i encara va seguir creixent i expandint-se amb posterioritat a la inauguració.

El nucli del conjunt és una gran esplanada de planta rectangular envoltada per galeries porxades, presidida per un edifici que és rèplica del Panteó de Roma i centrada per una monumental estàtua que representa La Fe catòlica (obra de l'escultor Santo Varni, 1866-75).

Una primera ampliació d'aquest nucli va ser, a llevant, una àrea de planta semicircular igualment envoltada per galeries porxades.

Va seguir l'anomenat "bosquet", a la falda del turó, la concepció naturalista i irregular del qual contrasta amb la rigorosa composició arquitectònica de l'esplanada.

Altres sectors de Staglieno són els cementiris no catòlics, el cementiri dels anglesos o el cementiri militar.

Les tombes, sobretot les de les àrees porxades, ofereixen una extensíssima mostra d'escultura funerària d'entre la segona meitat del segle xix i començaments del segle xx. Estilísticament hi predominen les influències tardanes del neoclassicisme, el realisme, l'anecdotisme i el simbolisme.^[2]

Entre els escultors que hi tenen obres es compten Santo Varni, Giovanni Battista Cevasco, Luigi i Lorenzo Orengo, Augusto Rivalta, Giovanni Battista Villa, Leonardo Bistolfi, Giulio Monteverde, o Edoardo Alfieri, entre molts altres

Entre els personatges que hi són enterrats s'esmenten Constance Lloyd, esposa d'Oscar Wilde, el polític Ferruccio Parri, el compositor MIchele Novaro, el cantautor Fabrizio De André, la cantant Margherita Carosio i el patriota i politic Giuseppe Mazzini.

En el seu The Innocents Abroad, Mark Twain elogia breument el cementiri. El cementiri va ser el tema d'un llibre de fotografies de 2003 obra de Lee Friedlander. També apareix esmentat a Retrum, una novel·la de Francesc Miralles (2010)