Carla Prina
Carla Prina (Como, 5 de desembre de 1911 – Cossonnay, 28 de març de 2008) va ser una pintora abstracta italiana.[1] Nascuda en el si d’una família benestant, va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera entre 1932 i 1936 i durant l'any 1936 a l'Istituto di Alta Cultura de Rodi.[2] Un any després, el 1937, va ser alumna de la Scuola libera di nudo, i posteriorment de l’Acadèmia de França a Roma. A partir de llavors viatjà per diversos països europeus. El 1942 va conèixer l'arquitecte Alberto Sartoris a la XXIII Biennal de Venècia, amb qui es va casar aquell mateix any i es va traslladar a Lutry (Suïssa) el 1944. El 1949 va viatjar a Espanya i va viure un temps a Barcelona, on al maig de 1961 va participar en el Saló de maig.[3][4][5]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1910  Como (Itàlia) |
| Mort | 28 març 2008 (97 anys) Villars-Burquin (Suïssa) (en)  |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Brera |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Suïssa |
| Ocupació | pintora |
| Família | |
| Cònjuge | Alberto Sartoris |
Formà part de la darrera generació futurista i del grup d'artistes abstractes de Como, del qual va ser creadora, integrat per Carla Badiali, Mario Radice i Manlio Rho. També va formar part del grup “Antonio Sant’Elia”. Va ser membre de la Primera i Segona Setmana de l'Escola d'Altamira, juntament amb el seu espòs. La seva participació en la segona edició li va permetre conèixer Antoni Miró, qui la va ajudar a identificar el seu surrealisme dins de l'abstracció.[5][6]
La seva obra apareix en diverses exposicions espanyoles, així com en col·leccions particulars d'Espanya, França, Suïssa, Anglaterra i Argentina. També es troben obres seves en el Museu d'Art Modern de Ceret, el Museu d'art contemporani Eduardo Westerdahl a Puerto de la Cruz, el Museo Reina Sofía, Barcelona, i Vilanova i la Geltrú (Biblioteca Museu Víctor Balaguer).[7][8][9] El seu treball ha format part de diverses exposicions sobre l’abstracció en els anys vuitanta i principis dels noranta.
Obres destacades
modifica- 1957 - Formes (oli sobre tela), conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[9]
Referències
modifica- ↑ «Prina, Carla | SIKART Dizionario sull'arte in Svizzera» (en italià). [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ Alberto Sartoris: chiese 1920 - 1995 ; dalla Cappella Bar a Tor Tre Teste-Roma. Roma: Gangemi, 1997. ISBN 978-88-7448-763-9.
- ↑ «V Salón de Mayo | MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona». [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Addio a Carla Prina, l'ultima pittrice razionalista» (en italià), 29-03-2008. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Di Raddo, Elena. «[https://www.centrepompidou.fr/fileadmin/user_upload/symposium_women-in-abstraction_elena-di-raddo.pdf Carla Badiali, Cordelia Cattaneo, Carla Prina. The contribution of women artists from Como to Italian abstraction during the interwar period]» (en anglès). Symposium Proceeding Women in Abstraction. Another History of Abstraction in the 20th Century. Centre Pompidou, 2021. [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ «Museu d'Història de Girona | Girona | Novetats». [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Liste des artistes – Musée d'Art moderne de Céret» (en francès), 21-02-2022. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Carla Prina - Senza titolo (Sin título)» (en castellà). [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ 9,0 9,1 «Museus en línia: Carla Prina». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 octubre 2019].