Capità general de Catalunya

El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Originalment, el capità general de fet tenia atribuïdes la jurisdicció militar a tota Catalunya i en època de Pi i Arimón el seu estat major el formaven aquest, un mariscal de camp, un brigadier, un tinent coronel, tres comandants, cinc capitans i un tinent, a més dels oficials a càrrec de l'arxiu militar d'un oficial primer, dos oficials segons i dos oficials tercers. Així mateix, el capità general presidia la Reial Audiència, que dirimia qüestions de justícia. També tenia de fet delegades les qüestions de seguretat ciutadana de Catalunya. En aquest sentit, a càrrec seu hi havia les esquadres de Catalunya, fundades el 1719 per a perseguir austriacistes i que fou el germen del que més tard seria el Cos de Mossos d'Esquadra; i les Rondas Volantes Extraordinarias del Resguardo de Cataluña - anomenats Pirrots o Parrots - fundades el 1770 que perseguien els contrabandistes.^[1]

Des de la reforma administrativa de 1835 va mantenir les regions militars existents, però el capità general ja només tindrà funcions militars i perdrà les funcions civils, que restaran en mans del governador civil.^[2] La capitania general de Catalunya formarà part de la IV Regió Militar fins que en 1984 fou integrada en la Región Militar Pirenaica Oriental amb seu a Barcelona.^[3]

Inicialment, el capità general s'instal·là al Palau Reial del Pla de Palau de Barcelona, fins que el 1846 es traslladà al convent de la Mercè que es trobava sense ús després de la bullanga de 1835 i les successives desamortitzacions, i que fou reformat diversos cops durant els segles XIX i XX.^[4]