Canell
En anatomia humana, el canell[1] o la monyica[2] o govanella,[3] és la connexió flexible i estreta que uneix els segments tercer i quart del membre superior, és a dir, l'avantbraç i la mà. Bàsicament, el canell és una doble filera de petits ossos curts anomenats carpians que s'entreteixeixen per formar una connexió mòbil.
El canell de la mà esquerra | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | articulatio radiocarpalis |
Part de | extremitat superior |
Identificadors | |
MeSH | [1] |
TA | A01.1.00.026 |
FMA | 24922 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.327 |
EB Online | science/wrist-anatomy |
Terminologia anatòmica |
En la llengua popular canell també designa la part del braç compresa entre l'avantbraç i la mà.
Considerat en conjunt, és una articulació condília que permet tres plans de moviment, ja que permet realitzar moviments de flexió, extensió, adducció, abducció i circumducció, però no rotació.
En realitat és compost no d'una sinó de tres articulacions.
Articulació de la cambra proximal del canell o radiocarpiana
modificaLes superfícies òssies són, per dalt, el radi, i per baix, els escafoides, el semilunar i el piramidal. L'articulació està reforçada per la càpsula articular i lligaments laterals, anterior i posterior. És una condílea morfològica i funcional.
Articulació externa de la cambra distal del canell
modificaLes superfícies òssies són, per dalt, l'escafoide, i per baix, el trapezi i el trapezoide. L'articulació està reforçada per la càpsula articular i lligaments laterals, anterior i posterior. És una doble artrodia morfològica i una condílea funcional.
Articulació interna de la cambra distal del canell
modificaLes superfícies òssies són, per dalt, l'escafoide, el semilunar, piramidal i pisiforme (ESPP), per sota en la segona filera: Trapezi, trapezoide, l'os Gran i el ganxut (TTGG]. L'articulació està reforçada per la càpsula articular i lligaments laterals, anterior i posterior. És una condílea morfològica i funcional.
Estructura de l'articulació
modificaLes parts que formen el canell són l'extrem inferior del radi i la superfície inferior del disc articular per sobre; i els ossos escafoide, semilunar i piramidal per sota.
La superfície articular del radi i la superfície inferior del disc articular formen una superfície concava transversalment el·líptica, la cavitat receptora.
Les superfícies articulars superiors de l'escafoide, semilunar i piramidal formen una superfície convexa llisa, el còndil, que és acollit per la superfície còncava.
Els ossos del canell són:
Lligaments
modificaL'articulació està envoltada per una càpsula, reforçada pels següents lligaments:
- lligament radiocarpià palmar
- lligament radiocarpà dorsal
- lligament col·lateral cubital
- lligament radial col·lateral
La membrana sinovial limita amb la superfície interna d'aquests lligaments i s'estén des del marge de l'extrem inferior del radi i el disc articular fins als marges de les superfícies articulars dels ossos carpians. És laxa i presenta molts plecs, especialment al revers.
Moviments
modificaAquesta articulació permet efectuar els moviments de flexió, extensió, abducció, adducció i circumducció. Se'ls estudia juntament amb els del carp, amb els quals es combinen.
Vegeu també
modifica- Fractura distal del radi.
- Triangle fibrocartilaginós carpià
- Canell espunyit
- Nervi radial
- Procediment de Brunelli, una operació quirúrgica per corregir inestabilitat al canell.
Referències
modifica