Campionat d'Espanya de ciclisme en pista

Les primeres modalitats que van néixer varen ser les de velocitat (1883) i de mig fons darrere moto stayer (1908), en qualitat de principals proves representatives de curta i llarga distància, respectivament. Després es va incorporar el mig fons darrere moto comercial (1941).

La resta de disciplines es varen anar incorporant a mesura que assolien força i adeptes entre ciclistes i públic: puntuació (1941), persecució (1949), americana (o madison) (1952), quilòmetre (1971), persecució per equips (1974), velocitat per equips (1994), keirin (1995), escratx (2002) i omnium (2010).

El ciclisme femení es va desenvolupar molt més tard i per això els campionats no es varen organitzar fins als anys 80 amb la celebració de les proves de velocitat i persecució (1987). Després es varen afegir la resta de modalitats: puntuació (1993), 500 metres (1995), keirin i escratx (2002), velocitat i persecució per equips (2009), omnium (2010) i americana (2017).

En tots els casos les proves varen patir interrupcions per multitud de factors: falta de corredors, de clubs organitzadors, d'afició o per causes de força major com la Guerra Civil.