Cal·líope

Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega. Originàriament, ella i les seves germanes no tenien cap funció específica, però a partir de l'època alexandrina (segona meitat del segle iv aC) se li atribueix la representació de la poesia èpica i l'eloqüència i per això era considerada com la més important de totes les muses.

Cal·líope

Tipus	personatge de la mitologia grega
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Família
Parella	Apol·lo, Magnet (fill d'Argos), Ares, Estrímon, Zeus i Aqueloos
Cònjuge	Eagre i Aqueloos
Mare	Mnemòsine
Pare	Zeus
Fills	Orfeu, Linos, Himeneu, Resos, Edonus, coribants, Ialemus i Aelinus (en)
Germans	Clio, Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia i Talia
Altres
Part de	musa

Portava una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia (cal no oblidar la veneració grega per Homer, per exemple, per entendre aquesta jerarquia). A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.

Se li atribueixen Orfeu i Himeneu com a fills més destacats, tot i que alguna tradició reivindica el caràcter virginal de les muses. De vegades se la considera mare de les sirenes que per això eren capaces d'atreure els mariners cantant, i també de Linos i de Resos. Va fer de mediadora, a petició del seu pare Zeus, en la disputa entre Afrodita i Persèfone, que volien repartir-se els favors d'Adonis.^[1]