Campionat d'Espanya de Motociclisme de Velocitat

La primera edició de quelcom semblant a un campionat estatal de motociclisme fou la cursa celebrada el 1909 al Circuit de Sitges-Baix Penedès,^[2] anomenada Campionat Motorista espanyol. A partir de 1912 es disputà amb certa regularitat una cursa anual, anomenada oficiosament Campionat Motociclista d'Espanya, que anava canviant d'escenari a cada ocasió.^[3] Aquests campionats s'anaren desenvolupant fins al 1935 i s'interromperen amb l'esclat de la guerra civil espanyola, reprenent-se'n l'organització a partir de 1940.

El darrer any en què el Campionat es disputà amb el format d'una única cursa fou el 1949. A partir de 1950, la RFME instaurà un nou Campionat d'Espanya de Velocitat disputat a diverses curses arreu de l'estat, a imitació del Campionat del Món que s'acabava d'inaugurar un any abans. A tall d'exemple, el campionat de 1959 de 100 cc constava de quatre curses: Castelló de la Plana, Burgos, Logronyo i Sòria.^[4][5] Durant anys, les curses se celebraren majoritàriament en circuits urbans on no era fàcil garantir la seguretat de pilots i espectadors (l'únic circuit homologable als internacionals era el del Jarama, ja que el de de Calafat era massa petit per a celebrar-hi les curses). No fou fins al tombant de la dècada del 1980 que començaren a proliferar nous circuits permanents (Catalunya, Jerez, Albacete), cosa que va possibilitar augmentar el nivell de competitivitat del campionat i millorar les aptituds dels pilots.

El 1998, Dorna Sports, S.L. (empresa espanyola que col·labora actualment en l'organització del mundial de MotoGP) esdevingué la promotora del campionat, el qual comptà també amb el patrocini de la cervesera espanyola Buckler. En aquella època s'inicià la concurrència regular de pilots estrangers i, cap a mitjan dècada del 2000, l'aleshores anomenat CEV Buckler va esdevenir el campionat estatal de motociclisme de referència, especialment pel que fa a les classes de petita cilindrada.^[6] Molts dels actuals pilots catalans que dominen el mundial de motociclisme i també estrangers com ara l'alemany Stefan Bradl van obtenir la seva primera experiència internacional al CEV. La temporada del 2012 fou la darrera que comptà amb el patrocini de Buckler,^[7] ja que a partir del 2013 el patrocinador del campionat fou Repsol, motiu pel qual la competició passà a anomenar-se oficialment CEV Repsol.^[8]

Amb el pas dels anys, el campionat d'Europa de motociclisme que havia reinstaurat la FIM Europe el 1981 anà perdent pistonada alhora que el Campionat d'Espanya s'anava consolidant com a un dels millors planters per al mundial, de manera que la temporada del 2014 el campionat espanyol fou reanomenat oficialment FIM CEV Repsol International Championship.^[9] Aquella mateixa temporada es va aprovar una nova norma que permet al vigent campió del FIM CEV Repsol passar directament a la categoria de Moto3 del mundial malgrat no tenir l'edat mínima reglamentària de 16 anys. Aquest nou reglament va permetre a Fabio Quartararo, doble campió del CEV, debutar al mundial a l'edat de 15 anys.^[10]

A partir de la temporada del 2015, la FIM elevà al rang de Campionat d'Europa dues classes del CEV, Moto2 i Superbike (amb els noms respectius de CEV Moto2 i CEV Superbike): els guanyadors del campionat espanyol en aquestes dues categories rebien automàticament el títol de campió d'Europa malgrat que les curses es disputaven només en circuits de l'estat espanyol.^[11] A més, la categoria Moto3 fou promoguda al rang de campionat del món amb el nom de FIM CEV Moto3 Junior World Championship.

A data de 2021, el campionat d'Europa es reduïa a una única classe (la Moto2 del CEV). D'ençà de la temporada del 2022, aquesta classe passà a integrar-se dins el campionat de nova creació FIM JuniorGP, el qual engloba també l'antic campionat mundial FIM CEV Moto3 Junior i la Copa d'Europa per a joves valors (una copa complementària del CEV), la Hawkers European Talent Cup.^[12]

A les primeres edicions "oficioses" del Campionat, la cilindrada de la motocicleta era lliure, existint doncs una única categoria anomenada Força lliure. Aviat se'n van anar definint de diverses, tot agrupant els participants per la cilindrada de la seva motocicleta: 250cc, 350cc, 500cc, etc., així com una categoria per a sidecars.

Amb l'aparició i progressiu predomini de les motocicletes amb motor de dos temps s'establiren categories de petita cilindrada, favorables a aquesta mena de motors: 100cc, 125cc, i més tard 50cc (que es canvià després a 80cc). Al llarg dels anys s'anaren afegint i eliminant altres categories, fins a arribar a la fórmula actual de dues de principals: Moto3 i Moto2.

Fonts: ^{[13] [14] [15]}

Categories esporàdiques

A 1 de gener de 2024

A 1 de gener de 2024

• Llista de curses urbanes de motociclisme de velocitat dels Països Catalans

• Web oficial del FIM CEV Repsol International Championship Arxivat 2018-03-13 a Wayback Machine. (castellà) (anglès)
• Web oficial de Dorna (anglès)
• La velocitat al Web de la RFME (castellà)