Brenta

El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto. Té 174 km de longitud i una conca de 2304 km². Néix a uns 450 m d'altitud, quan s'uneixen els dos emissaris dels llacs situats vora les ciutats de Levico i Caldonazzo. Desemboca a la mar Adriàtica.^[1]

Brenta

(it) Brenta
El seu pas per Bassano del Grappa
Tipus	riu
Inici
Continent	Europa
País de la conca	Itàlia
Cota inicial	neix a uns 500 m
Entitat territorial administrativa	Trentino (Itàlia)
Localització	Llacs de Levico i de Caldonazzo
Final
Localització	mar Adriàtica
46° 00′ 26″ N, 11° 15′ 58″ E / 46.0072°N,11.2661°E / 46.0072; 11.2661 B 45° 11′ 00″ N, 12° 19′ 00″ E / 45.1833°N,12.3167°E / 45.1833; 12.3167
Afluents	Bacchiglione, Cismon (en) , Muson dei Sassi (en) , Chieppena (en) , Grigno (en) , Torrente Centa (en) (marge dret)
Característiques
Dimensió	174 () km
Travessa	Itàlia
Superfície de conca hidrogràfica	1.600 km²
Mesures
Cabal	78 m³/s

El seu nom antic era grec antic: Μεδόακος, llatí: Medoacus o Meduacus. William Smith diu que era un riu del nord d'Itàlia, que creua les extenses llacunes que voregen la costa de l'Adriàtic, als voltants de l'actual Venècia. Segons Plini el Vell^[2] hi havia dos rius amb el mateix nom, però cap altre autor en parla, i Titus Livi, que havia nascut en aquell territori només fa menció del Meduacus amnis ('riu Meduacus') sense afegir cap epítet.^[3] Neix a les muntanyes de la Val Sugana i que flueix prop de Pàdua (Patavium). A poca distància d'aquesta ciutat rep les aigües del Bacchiglione, que podria ser l'altra branca del Medoacus que menciona Plini. Estrabó parla d'un port del mateix nom a la seva desembocadura, que seria el port de Patavium.

Titus Livi diu també que Cleònim d'Esparta l'any 301 aC va remuntar el riu Medoacus amb embarcacions molt lleugeres i va saquejar el territori dels pataus (els habitants de Pàdua a l'antiguitat), que van rebutjar tots els atacs i van destruir gran part de la seva flota.^[4]