Brea (resina)

substància a base de resina de fusta

La brea, en anglès: pitch, és el nom d'un gran nombre de polímers sòlids i viscoelàstics. La brea pot ser natural o fabricada derivada del petroli, del quitrà d'hulla[1] o de plantes. Pot ser també la pega grega.[2]

Infotaula de compost químicBrea

Modifica el valor a Wikidata
Experiment de brea iniciat l'any 1930 a la Universitat de Quensland amb una viscositat 230 mil milions de vegades superior a la de l'aigua

Tradicionalment es feia servir per ajudar el calafatament de les fustes dels vaixells. També se l'utilitzava per impermeabilitzar contenidors de fusta i per a fer torxes. La brea derivada del petroli és de color negre.

Propietats viscoelàstiques

modifica

L'asfalt natural, un tipus de brea, és un polímer viscoelàstic cosa que fa que flueixi molt lentament.[3] El Premi Nobel Ernest Walton va fer experiments amb la brea a Irlanda l'any 1944.[4]

Les propietats viscoelàstiques de la brea són útils per al poliment de lents òptiques de gran qualitat i el dels miralls.

Producció

modifica

El gran potencial de la brea en l'antiguitat passa pel seu ús medicinal, cosmètic, impermeabilizador per a àmfores, enduriment de l'espart, additiu per a vins o aïllant per a vaixells.

L'escalfament de la fusta per destil·lació seca produeix brea i carbó vegetal. La brea de l'escorça de bedoll es fa servir per produir quitrà de bedoll, que és particularment fi. La brea per a impermeabilitzar galledes de fusta o petites barques estava feta a partir de fusta de pi.

En el jaciment de la Illeta dels Banyets al Campello (Alacant), s'ha documentat un forn d'època ibèrica per a producció de brea partir de la destil·lació de pi blanc. En aquest forn «es col·locaven verticals les arrels dels pins, s'encenia el foc i es deixava durant dos dies en una espècie de cocció reductora»[5]

El Museu de Prehistòria de València compta amb les restes d'un atuell localitzat en un derelicte romà localitzat front a la localitat d'El Saler, on es poden apreciar restes de brea molt probablement destinades a treballs de reparació de la pròpia nau.

Referències

modifica
  1. «COAL-TAR PITCH, HIGH TEMPERATURE». Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 2 octubre 2015].
  2. «Brea (resina)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. The Pitch Drop Experiment
  4. «Trinity College experiment succeeds after 69 years». RTE News, 24-07-2013. [Consulta: 23 juny 2014].
  5. «Documentan en la Illeta el primer horno de brea de época ibérica en la Península» (en castellà). Información, 30-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].

Enllaços externs

modifica