Boscarla mostatxuda
La boscarla mostatxuda, o buscarla mostatxuda a les Illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.
Acrocephalus melanopogon  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22714693 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Acrocephalidae |
| Gènere | Acrocephalus |
| Espècie | Acrocephalus melanopogon Temminck, 1823 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- És una boscarla mitjana que fa 12-13.5 cm de llargària.
- És de color marró vermellós amb llistes més fosques, per sobre. Per sota és gairebé blanc.
- Coroneta molt fosca que contrasta amb la línia superciliar molt clara, i a sota una línia ocular també fosca.
- El bec és fort i punxegut.
- Sexes idèntics, com en la majoria de les espècies del gènere.
Hàbitat i distribució
modificaAquest ocell viu entre la vegetació aquàtica vertical com els joncs i les canyes. Es reprodueix a Europa meridional i zones temperades d'Àsia meridional amb uns pocs a l'Àfrica nord-occidental. És un ocell d'hàbits parcialment migratoris, de manera que els que crien al sud-oest d'Europa són sedentaris, els del sud-est hivernen a la zona mediterrània, i la raça asiàtica emigra a Aràbia i Pakistan.
Als Països Catalans crien, en nombre no gaire alt, en zones humides com ara s'Albufera de Mallorca (potser la major concentració) i l'Albufereta de Pollença (a Mallorca), s'Albufera de Son Saura (a Menorca), el Fondo d'Elx-Crevillent, l'Albufera de València i la marjal de Pego-Oliva (al País Valencià) i el delta de l'Ebre i els aiguamolls de l'Empordà (al Principat). En hivern, a aquestes aus residents, s'afegeixen un bon nombre d'individus migratoris.[1]
Reproducció
modificaFa el niu entre les canyes, els joncs o un arbust, on la femella pon 3–6 ous a mitjans d'abril i els cova durant 14–15 dies. En general és una espècie monògama (Leisler i Wink, 2000).
Alimentació
modificaCom la majoria de les boscarles, és insectívor. També menja cargols d'aigua.
Llistat de subespècies
modificaSe n'han descrit dues subespècies:[2]
Referències
modifica- ↑ Atles d'aus reproductores a Espanya[Enllaç no actiu] Rev. 4-04-2010
- ↑ Classificació de les subespècies dels Acrocefàlids Rev. 4-04-2010