Bonnie Zimmerman

Nascuda el 1947, Bonnie Zimmerman va créixer en una família jueva secular als afores de Chicago.^[1] Partint d'aquest rerefons, diu, «No importa el canvi del paisatge social i acadèmic, i no importa que ara sigui administradora universitària, sempre seré una nena dels anys 60 i 70: una nova esquerra radical-feminista, contracultura, dyke intel·lectual».^[2]

Després de secundària, va ingressar al programa de música de la Universitat d'Indiana amb un enfocament de la veu clàssica.^[1] No obstant això, quan es va graduar amb honors el 1968, va obtenir un títol de filosofia.^[1]Posteriorment, a la Universitat Estatal de Nova York (SUNY), a Buffalo, es va doctorar en literatura anglesa. A SUNY és on Zimmerman va descobrir la seva política feminista.^[1] També es va convertir en una dels membres fundadors del Women's Studies College at SUNY Buffalo el 1970.^[1]

Se li va oferir un treball temporal com a professora a la Universitat Estatal de San Diego (SDSU) en el seu programa d'Estudis sobre la Dona (la primera del país), i va aprofitar aquesta oportunitat per començar a ensenyar literatura lèsbica el 1979.^[1] Acredita el seu article «El que no ha estat mai: Un panorama de la crítica feminista lesbiana», que va crear la seva reputació.^[1] Més endavant es va antologitzar a la Norton Anthology of Theory & Criticism.^[3]

Ella afirma en el seu article «Un viatge lèsbic-feminista a través de la nació Queer», «encara que no crec que mai publiqui una beca quer, gai o lesbiana, també he estat fonamental en iniciar els estudis LGBT al meu campus, ja que era a l'inici dels estudis lèsbics en els estudis de la dona durant la dècada del 1970».^[2]

El 1983, es va convertir en professora d'estudis de la dona a la SDSU.^[1] Va ser presidenta de l'Associació Nacional d'Estudis sobre la Dona entre 1998 i 1999 i va exercir la presidència del Departament d'Estudis sobre la Dona a la SDSU des de 1986 fins a 1992 i de 1995 a 1997.^[1] Zimmerman es va retirar el 2010.

Zimmerman és l'autora de nombrosos articles i llibres sobre els estudis de la dona, la teoria LGBTQ i la teoria feminista. Alguns d'aquests premis inclouen el Premi de Visibilitat Positiva de GLAAD el 1996, el Premi a la més influent de la Facultat d'Estudis sobre la Dona (que va rebre 3 vegades, el 1985, 1990 i 1999), i el Premi de l'Associació d'Alumnes Distinguits de la Facultat l'any 2004.^[1]

Les seves publicacions inclouen Professions of Desire (1995), que examina l'experiència de les persones LGBTQ a l'acadèmia i a l'aula, i The Safe Sea of Women (1990) que examina i analitza la literatura específicament a través de la lent i els temes de l'experiència lesbiana.^[4][5] Acredita el seu article «El que no ha estat mai: un panorama de les crítiques literàries feministes lesbianes» (1981) com a font principal del seu paper com a erudita lesbiana i feminista preeminent de la seva època.^[1][3] Les seves contribucions al món acadèmic inclouen articles, classes i diversos llibres.