Bocadolça

• Cos allargat amb el cap petit i el musell punxegut.
• Sense membrana nictitant.
• Presenta set parells de fenedures branquials.
• Boca ínfera.
• Una sola aleta dorsal molt endarrerida.
• El color és marró grisós amb el ventre una mica més clar. En els individus joves l'extrem distal de l'aleta dorsal i caudal és de color ombrejat negre.
• La femella pot assolir els 137 cm de longitud, el mascle és més petit.
• Pot arribar a pesar 200 kg.
• La maduresa sexual l'adquireixen quan fan 85 cm els mascles i 89 a 93 cm les femelles.

Freqüenta els fons tous, fangosos o sorrencs, entre els 27 i 720 m de profunditat. Però se'l pot trobar tant en aigües somes com a 1.000 m de fondària.

Menja sobretot lluços i altres peixos ossis, també invertebrats cefalòpodes, com calamars o sèpies, i crustacis bentònics, però en menor proporció.

És ovovivípar aplacentari. Pot tindre de 9 a 20 cries per ventrada, que mesuren en néixer uns 26 cm de longitud. S'han citat femelles amb òvuls ben desenvolupats des del juliol fins al novembre.

Es captura amb assiduïtat però no té gaire acceptació comercial.

• Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 69.
• Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.

Viccionari