Beznuní
Els Beznuní (en armeni: Բզնունիներ, Beznuniner) van ser nakharark (nobles) d'Armènia, que va governar el Beznunik, i a la meitat del segle iv es van extingir en la seva branca principal quan el príncep Datab Beznuní va ser executat per ordre del rei Khosrov II d'Armènia per haver-se passat del bàndol del Gran Rei persa en la guerra entre Roma i Pèrsia del 337-363.[1] Moisès de Khoren[2] els atribueix un origen hàikida (descendents del mític ancestre armeni Haik) en comú amb les cases d'Apahuní, de Manavazian i d'Orduni, que significava probablement un origen reial urartià.[1]
| Tipus | casa noble i nakharark  |
|---|---|
| Estat | emirat d'Armènia |
| Part de | noblesa armènia |
Els territoris que governaven s'anomenaven Beznunik o Bznunik, a la costa occidental del llac Van, a la regió de Taron.[3] Segons Faust de Bizanci,[4] Datab Beznuní va donar suport als perses contra la voluntat del rei d'Armènia, i va ser detingut i lapidat, i tota la seva família detinguda i massacrada, sense deixar cap supervivent. Els seus dominis van ser cedits en part als Reixtuní, en part a la corona i en part a l'Església Armènia. Algunes branques secundaries van continuar posseint terres a alguns llocs d'Armènia però sense tenir cap paper polític.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Toumanoff, Cyrille. Studies in Christian Caucasian history. Washington: Georgetown University Press, 1963, p. 216-217.
- ↑ Moisès de Khoren. Història d'Armènia, I, 12
- ↑ 3,0 3,1 Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. I: The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: Palgrave Macmillan, 2004, p. 18, 87. ISBN 9781403964212.
- ↑ Faust de Bizanci. Història armènia, III, 8
Bibliografia
modifica- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
- Ctril Toumanoff, "Introduction to christian Caucasian history II: States and Dynasties of the Formative Period", Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].