Before Night Falls

Before Night Falls
Fitxa
Direcció	Julian Schnabel
Protagonistes	Javier Bardem; Olivier Martinez; Andrea Di Stefano; Johnny Depp; Michael Wincott; Diego Luna; Sean Penn; Héctor Babenco; Sebastián Silva; Pedro Armendáriz Jr.; Jerzy Skolimowski; Najwa Nimri Urrutikoetxea; Benjamín Benítez; John Ortiz; Vincent Laresca; Diahnne Abbott; Patricia Reyes Spíndola
Producció	Jon Kilik
Guió	Julian Schnabel
Música	Carter Burwell
Fotografia	Xavier Pérez Grobet
Muntatge	Michael Berenbaum (en)
Vestuari	María Estela Fernández (en)
Distribuïdor	Fine Line Features, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	3 setembre 2000
Durada	128 min
Idioma original	anglès ; castellà ; francès ; rus
Rodatge	Nova York i Mèxic
Color	en color
Descripció
Basat en	Before Night Falls (en)
Gènere	cinema biogràfic, drama, cinema LGBT i cinema romàntic
Lloc de la narració	Nova York i Cuba
Època d'ambientació	dècada del 1980
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (2001) ;
Premis	Gran Premi del Jurat de Venècia (2000); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;
Lloc web	before-night-falls.com

Before Night Falls és una pel·lícula dirigida per Julian Schnabel, segons l'obra homònima de Reinaldo Arenas, sobre un guió de Cunningham O'Keefe, Lázaro Gómez Carriles i Julian Schnabel, estrenada el 2000.

Argument

La vida de l'escriptor cubà Reinaldo Arenas, homosexual a la recerca de llibertat: en principi compromès amb la Revolució cubana, després és censurat i perseguit pel règim de Fidel Castro. Després de l'Èxode de Mariel, troba asil polític als Estats Units i residirà a Nova York on, afectat de la sida, se suïcidarà el 1990.^[1]

Repartiment

Javier Bardem: Reinaldo Arenas
Olivier Martinez: Lazaro Gomez Carilles
Andrea Di Stefano: Pepe Malas
Johnny Depp: «Bon Bon» i el tinent Victor
Sean Penn: «Cuco Sánchez» (el conductor del carro de bous)
Michael Wincott: Herberto Zorilla Ochoa
Olatz Lopez Garmendia: la mare de Reinaldo
Giovanni Florido: Reinaldo, de nen
Loló Navarro: l'àvia de Reinaldo
Sebastián Silva: el pare de Reynaldo
Carmen Beato: la institutriu

Premis i nominacions

Premis

2000. Gran Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Venècia
2000. Copa Volpi per la millor interpretació masculina per Javier Bardem

Nominacions

2000. Lleó d'Or
2001. Oscar al millor actor per Javier Bardem
2001. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Javier Bardem

Al voltant de la pel·lícula

«L'entrevista» de Reinaldo Arenas ha estat transcrita des del documental Havana dirigida per Jana Bokova (1990).

Referències

↑ Arenas comença a experimentar la persecució de les autoritats, però continua escrivint i vivint la seva sexualitat com la sent per tal de poder continuar sent lliure. Ja no pot publicar les seves obres a l'illa, però aconsegueix enviar-les il·legalment a l'estranger. El pintor cubà Jorge Camacho, exiliat a França, l'ajuda a publicar els seus llibres la resta del món. Els seus crítics contra el poder i la seva homosexualitat li suposen conèixer la presó i els camps de rehabilitació pel treball. Això no li impedirà mai escriure. Tots els mitjans són bons per transmetre els seus escrits. A la presó, farà per exemple crida als rectes de «visitants». Marxa de l'illa el 1980, en l'Èxode de Mariel, en companyia d'altres milers d'expulsats pel règim cubà, anomenats «rebuigs de la societat».

Enllaços externs

[1] Arenas comença a experimentar la persecució de les autoritats, però continua escrivint i vivint la seva sexualitat com la sent per tal de poder continuar sent lliure. Ja no pot publicar les seves obres a l'illa, però aconsegueix enviar-les il·legalment a l'estranger. El pintor cubà Jorge Camacho, exiliat a França, l'ajuda a publicar els seus llibres la resta del món. Els seus crítics contra el poder i la seva homosexualitat li suposen conèixer la presó i els camps de rehabilitació pel treball. Això no li impedirà mai escriure. Tots els mitjans són bons per transmetre els seus escrits. A la presó, farà per exemple crida als rectes de «visitants». Marxa de l'illa el 1980, en l'Èxode de Mariel, en companyia d'altres milers d'expulsats pel règim cubà, anomenats «rebuigs de la societat».

[1]