Batolla
El batolla, és un instrument tradicional agrícola utilitzat per a la batuda de cereals. Està compost per dos bastons units per corretjam o cadenes; generalment, el bastó més llarg i prim serveix de mànec, i el més curt i gruixut s'usa com maça per a colpejar el fenc a un paller (munt de cereals recent segats) o les llegums. En els segles xvii i xviii, la batolla no tenia gaire bona consideració: «uns altres baten amb bastó, o batolla, que anomenen el portuguès, el qual és el més pobre batre de tots».[1] A pesar de la seva senzillesa, l'etnòleg suec Dag Trotzig arreplega, només per a l'Europa atlàntica, fins a set tipus distints de batolla, quasi tots diferenciats pel sistema de llaurada entre les seves peces.[2]
La batolla és un instrument molt estès per tot el Vell Continent i, sovint, ha derivat en armes defensives o ofensives, com les maces medievals europees de diversos tipus (maça de guerra, maça amb cadenes.[3]), o les orientals (el San jie gun i el Shao zi gun són batolles de combat xineses, mentre que el nunchaku és la versió japonesa).
-
Nunchaku japonès
-
El San jie gun o batolla de lluita amb tres bastons
-
Shao zi gun,
maial de combat xinès -
Faraó amb el nejej o flagell
-
Feix romà
-
Ceptre medieval
Referències
modifica- ↑ Fra Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril. Edició de Barcelona, Esteue Liberôs, 1617. Edició facsímil: Barcelona, Alta Fulla,1999., Edició de 1617. CDU 63(460.23)"16". (pàgina 176)
- ↑ , Trotzig, Dag. Slagan och andra Tröskedskap en etnologisk undersökning med utgangspunkt frän svenskt material. Estocolm, 1943. (pàgines 13, 34 i 41-57)
- ↑ La batolla agrícola en portuguès rep el nom de mangual, que, de vegades, en castellà es refereix a un tipus de flagell. De fet, la funció bèl·lica no era l'única que es va derivar de les batolles agrícoles, doncs es van convertir també en instrument de càstig judicial i símbol d'autoritat civil