Balma de la Costa de Can Manel

El jaciment va ser descobert l'any 1986 per l'arqueòleg Raul Bartrolí, resident a Capellades. Això no obstant, no fou fins a l'any 2003 que s'hi van fer excavacions sistemàtiques emmarcades dins el projecte d'investigació Abric Romaní-Cingles del Capelló. S'han dut a terme un total de tres campanyes d'excavació compreses entre els anys 2003 i 2006 amb una finalitat exploratòria per registrar la seqüència estratigràfica i fer una valoració del seu interés arqueològic.^[2]

Així podria sorprendre que, Amador Romaní, en la seva trajectòria com arqueòleg en l'àrea de l'Anoia no localitzés aquest espai arqueològic tan proper a l'Abric Romaní. El fet és que la Balma de la Costa de Can Manel en aquells moments es trobava tancada per filades de murs, així, l'ús modern i contemporani de l'espai el feu invisible a l'arqueologia, tal com hem indicat, fins a l'any 1986.

• Any i Durada: 2003 - 11 agost - 5 setembre

Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".

• Any i Durada: 2004 - 9 agost - 4 setembre

Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".

• Any i Durada: 2005 - 1-31 agost

Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".

• Any i Durada: 2006 - 1-31 agost

Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".

Les principals restes arqueològiques que s'han trobat són carbons i restes lítiques, ja que, de forma similar a l'Abric Romaní, no es conserven les restes òssies^[3] als estrats de llims i sorres, això no obstant, en el cas dels nivells travertínics, l'estat de conservació de la fauna en permet la seva anàlisi, documentant-se especialment el conill i el cérvol (en aquest ordre d'importància).

Així a potència estratigràfica enregistrada és de 10 m i s'han pogut distingir fins a 5 nivells arqueològics (A-F):

• Nivell A: Conformat per capes de travertí amb algunes restes lítiques. Ha estat datat entre 11 i 13 ka BP per U/Th.
• Nivell B-C: Datat entre 12 i 13 ka BP
• Nivells D- E i Eb: Datats dins una forquilla cronològica que oscil·la entre 15 i 26 ka BP.
• Nivell F: Cronologia compresa entre els 35 i els 39 ka BP.

Al nivell D predominen els artefactes lítics de sílex, però sense característiques específiques de la tipología magdaleniana, a la qual correspon la datació d'aquest nivell. En els nivells E i Eb s'han trobat restes de malacofauna marina, però no s'han trobat artefactes lítics típicament gravetians, tipología a la qual correspondrien aquests nivells segons la seva datació absoluta. En aquests nivells el material més representat és la calcària.^[4] En el nivell F s'han trobat laminetes de sílex atribuibles a l'Aurinyacià.

• Viquiprojecte:Arqueopèdia Jaciments paleolítics i mesolítics de la comarca de l'Anoia

• BARTROLÍ, R. (2006) «Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)». Tribuna d'Arqueologia, pàg. 35-57.
• VAQUERO, M. (2005) «Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel». Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC, 6012, 1-46.
• VAQUERO, M. (2007) «Darreres intervencions arqueològiques a la Cinglera del Capelló (Capellades, Anoia)». AAG, 15, 67-83