August Gil Matamala
August Gil i Matamala[1] (Barcelona, 19 de setembre de 1934) és un advocat català especialitzat en drets humans.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 setembre 1934 (90 anys) Barcelona |
President Advocats Europeus Demòcrates | |
Activitat | |
Ocupació | advocat, activista pels drets humans |
Membre de | |
Família | |
Fills | Ariadna Gil i Giner |
Premis | |
| |
Família
modificaAugust Gil és fill d'Augusto Gil Cánovas (Múrcia, ca. 1910 - l'Hospitalet de Llobregat, 2 d'abril de 1969),[2] mestre de professió, i de Mercè Matamala Verdú (1915-2019). Casat amb Isabel Giner i de San Julián, és pare d'Ariadna Gil i cunyat de Salvador Giner.
Va ser sogre de David Trueba.[3]
Biografia
modificaGil Matamala té una llarga i prestigiosa trajectòria en l'àmbit de la defensa i extensió dels Drets Humans.[4] Entre el 1960 i el 1975 va defensar en judici a militants de Comissions Obreres davant el Tribunal d'Ordre Públic i a independentistes catalans de Terra Lliure en l'Operació Garzón.[5] Presideix l'associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), constituïda a Estrasburg l'any 1990 i dedicada a la defensa dels drets ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d'un dret europeu democràtic i progressista. S'ha mostrat partidari d'una sortida negociada al contenciós basc i en la lluita contra ETA, raó per la qual ha estat sovint atacat per òrgans de comunicació com ara Libertad Digital, dirigida per Federico Jiménez Losantos.[6] El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.[4]
El 13 d'octubre de 2012 fou escollit el vuitanta-cinquè de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l'objectiu de tancar la llista de la circumscripció, juntament amb el futbolista Oleguer Presas i l'escriptor Julià de Jòdar, vuitanta-tresè i vuitanta-quatrè respectivament.[7][8] L'any 2013 va rebre el Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.
A les eleccions municipals de 2015 fou escollit en quaranta-unè lloc de la CUP-Capgirem Barcelona, amb l'objectiu de tancar la llista de Barcelona, juntament amb els diputats al Parlament per la CUP David Fernàndez i Isabel Vallet, trenta-novè i quarantena respectivament.[9]
A la tardor del 2017 David Fernàndez i Anna Gabriel van publicar la biografia August Gil Matamala: Al principi de tot hi ha la guerra amb l'editorial Sembra Llibres.[10][11][12]
Referències
modifica- ↑ «August Gil Matamala». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Hemeroteca de la Vanguardia dia 3 d'abril de 1969 pàg.22». La Vanguardida, 02-04-1969. [Consulta: març 2018].
- ↑ RTVE.es «El triángulo amoroso de David Trueba, Ariadna Gil y Viggo Mortensen» (en castellà). RTVE.es, 20-01-2024.
- ↑ 4,0 4,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 Arxivat 2017-10-24 a Wayback Machine. a Directe.cat, 13 de juny de 2007
- ↑ Sis veus contra Garzón: August Gil Matamala, 13 de juliol de 2011
- ↑ «El Periódico califica de "desmesura y barullo" prohibir a Otegi» (en castellà). PeriodistaDigital.com, 24-06-2006. [Consulta: 31 octubre 2012].
- ↑ «Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya». Gencat.cat, 29-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
- ↑ «Oleguer Presas, Julià de Jòdar i Gil Matamala tancaran la llista de la CUP a Barcelona». Vilaweb, 23-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
- ↑ «Candidatura d'Unitat Popular Capgirem Barcelona-Poble Actiu (CUP Capgirem Bcn PA)» (pdf) pàg. 14. Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 22-04-2015. [Consulta: 5 maig 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Llibres, Sembra. «Us avancem la coberta d'una nova llavor imprescindible. Per entendre d'on venim, per abordar els reptes d'avui. #alprincipidetothihalaguerrapic.twitter.com/npsZV77Gzj», 11:43 PM - 12 Sep 2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ CCMA. «"Al principi tot hi ha la guerra", amb August Gil Matamala i David Fernàndez». Catalunya Ràdio, 09-02-2018. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «No hi havia una consciència prou clara de què significa desafiar l'estat espanyol». Vilaweb, 21-11-2017. [Consulta: 10 desembre 2018].
Enllaços externs
modifica