Viquipèdia

Artràlgia

dolor d'articulació

L'artràlgia (del grec, arthro- articulació, conjuntament amb -algos, mal) significa literalment dolor de l'articulació,[1][2] és un símptoma d'una lesió, infecció, malaltia (en particular l'artritis) o una reacció al·lèrgica a la medicació. Segons MeSH, el terme "artràlgia" només s'ha d'utilitzar quan la condició és no inflamatòria, i el terme "artritis" ha de ser utilitzada quan la malaltia és inflamatòria.

Plantilla:Infotaula malaltiaArtràlgia
Tipussímptoma articular i dolor Modifica el valor a Wikidata
Especialitatortopèdia i reumatologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ME82 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10M25.5
CIM-9719.4
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0080946 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB15237 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003261 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine336054 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD018771 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003862 i C0162296 Modifica el valor a Wikidata

Causes

modifica

Les causes de l'artràlgia són variades i varien, des d'una perspectiva articular, des de processos degeneratius i destructius com l'artrosi i lesions esportives fins a la inflamació dels teixits que envolten les articulacions, com la bursitis.[3] Aquests poden ser provocats per altres coses, com ara infeccions o vacunacions.[4] Poden ser que s'afecti una sola articulació (monoarticular) o vàries (poliarticular).

Causa Mono- o
poliarticular		 Velocitat d'inici
Artritis reumatoide Poliarticular [5] Setmanes–mesos[6]
Lupus eritematós sistèmic Poliarticular[5] Mesos[7]
Artritis vírica (parvovirus B19, hepatitis B, hepatitis C, enterovirus, rubèola, parotiditis i VIH) Poliarticular[5]
Síndrome d'Ehlers-Danlos [8]
Artritis reactiva Poliarticular[5]
Febre reumàtica Poliarticular[5]
Malaltia de Lyme Poliarticular[5]
Artritis gonocòccica Poliarticular[5]
Artritis induïda per fàrmacs Poliarticular[5]
Laxitud lligamentosa Poliarticular[5]
Artrosi Monoarticular[5]
Gota Monoarticular[5] Horari[9]
Pseudogota Monoarticular[5]
Malaltia de Behçet Monoarticular[5]
Trauma físic Monoarticular[5] Immediatament
Artritis sèptica Monoarticular[5] Horari[9]
Hemartrosi Monoarticular[5]
Antagonistes 5-HT2[10]
Púrpura de Henoch-Schonlein[11]

Referències

modifica
  1. ↑ «Arthralgia Definition». MedicineNet.com. [Consulta: 20 setembre 2007].
  2. ↑ Joe G. Hardin. «Arthralgia». Clinical Methods - The History, Physical, and Laboratory Examinations. [Consulta: 20 setembre 2007].
  3. ↑ Joe G. Hardin. «Table 161.1. Some Common Regional Rheumatic Syndromes». Clinical Methods - The History, Physical, and Laboratory Examinations. [Consulta: 20 setembre 2007].
  4. ↑ Loris McVittie. «Information from CDC and FDA on the Safety of Gardasil Vaccine». supplement to your biologics license application (BLA) for Human Papillomavirus Quadrivalent (Types 6, 11, 16 and 18) Vaccine, Recombinant (GARDASIL), to include arthralgia, myalgia, asthenia, fatigue, and malaise in the Adverse Reactions section of the package insert. [Consulta: 21 juliol 2008].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 Table 6-8 in: Elizabeth D Agabegi. Step-Up to Medicine (Step-Up Series). Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2008. ISBN 978-0-7817-7153-5. 
  6. ↑ Diagnosis lag time of median 4 weeks, and median diagnosis lag time of 18 weeks, taken from: Chan, K. W.; Felson, D. T.; Yood, R. A.; Walker, A. M. «The lag time between onset of symptoms and diagnosis of rheumatoid arthritis». Arthritis and Rheumatism, vol. 37, 6, 1994, pàg. 814–820. DOI: 10.1002/art.1780370606. PMID: 8003053.
  7. ↑ Doria, A.; Zen, M.; Canova, M.; Bettio, S.; Bassi, N.; Nalotto, L.; Rampudda, M.; Ghirardello, A.; Iaccarino, L. «SLE diagnosis and treatment: When early is early». Autoimmunity Reviews, vol. 10, 1, 2010, pàg. 55–60. DOI: 10.1016/j.autrev.2010.08.014. PMID: 20813207.
  8. ↑ «Ehlers-Danlos syndrome - Symptoms and causes». [Consulta: 10 febrer 2018].
  9. ↑ 9,0 9,1 Page 740 (upper right of page) in: Schaider, Jeffrey; Wolfson, Allan B.; Hendey, Gregory W. [et al.].. Harwood-Nuss' Clinical Practice of Emergency Medicine (Clinical Practice of Emergency Medicine (Harwood-Nuss)). Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2009. ISBN 978-0-7817-8943-1. 
  10. ↑ Passier, Anneke; van Puijenbroek, Eugene «Mirtazapine-induced arthralgia». British Journal of Clinical Pharmacology, vol. 60, 5, 11-2005, pàg. 570–572. DOI: 10.1111/j.1365-2125.2005.02481.x. PMC: 1884949. PMID: 16236049.
  11. ↑ «Henoch-Schonlein purpura (video)» (en anglès). Khan Academy. [Consulta: 6 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Artràlgia&oldid=34177436»