Ar-Razí

Ar-Razí va néixer a la ciutat de Rayy, que li dona nom (ar-Razí és la nisba o gentilici de Rayy),^[8] en el si d'una família d'origen persa i, per tant, la seva llengua materna era el persa.^{[9][10][11][12][13][14]} Rayy està situada a la Gran Ruta de la Seda, que durant segles va facilitar el comerç i els intercanvis culturals entre Orient i Occident. Es troba al vessant meridional de la serralada d'Alborz, a prop de Teheran.

En la seva joventut, ar-Razí es va traslladar a Bagdad, on va estudiar i practicar al bimaristan (‘hospital’) local. Més tard va ser convidat a tornar a Rayy per Mansur ibn Ishaq, llavors governador de Rayy, i es va convertir en el cap d'un bimaristan.^[15] Va dedicar dos llibres sobre medicina a Mansur ibn Ishaq, La física espiritual i Al-Mansurí sobre la medicina.^{[15][16][17][18]} A causa de la seva recentment adquirida popularitat com a metge, ar-Razí va ser convidat a Bagdad on va assumir les responsabilitats de director en un nou hospital que portava el nom del seu fundador al-Mútaḍid (m. 902).^[15] Sota el regnat del fill d'al-Mútadid, al-Muktafí (r. 902–908) ar-Razí va rebre l'encàrrec de construir un nou hospital, que hauria de ser el més gran del califat abbàssida. Per triar la ubicació del futur hospital, ar-Razí va adoptar el que avui dia en diríem un enfocament higienista, ja que va basar el seu criteri en tenir carn fresca penjada a uns quants llocs de la ciutat i construir l'hospital on la carn triga més a podrir-se.^[19]

Va passar els últims anys de la seva vida a la seva Rayy natal, on va patir glaucoma. La seva afecció ocular va començar amb cataractes i va acabar amb una ceguesa total.^[20] La causa de la seva ceguesa és incerta. Un relat esmentat per Ibn Juljul va atribuir la causa a un cop al cap del seu mecenes, Mansur ibn Ishaq, per no haver proporcionat proves per a les seves teories alquímiques;^[21] mentre que Abu-l-Fàraj i Casiri van afirmar que la causa era només una dieta de fesols.^[22][23] S'explica l'anècdota que un dia va ser abordat per un metge que li va oferir una pomada per curar la seva ceguesa; aleshores, ar-Razí li va preguntar quantes capes conté l'ull i, quan no va poder rebre resposta, va declinar el tractament afirmant que «els meus ulls no seran tractats per algú que no conegui els fonaments de la seva anatomia».^[24]

Les lliçons d'ar-Razí van atreure molts estudiants. Tal com relata Ibn an-Nadim al Fíhrist, ar-Razí era considerat un xeic, un títol honorífic donat a qui tenia dret a ensenyar i envoltat de diversos cercles d'estudiants. Quan algú plantejava una pregunta, la passava als alumnes del «primer cercle»; si no sabien la resposta, es passava als del «segon cercle», etc. Quan tots els estudiants no responien, el mateix ar-Razí prenia en consideració la pregunta. Ar-Razí era una persona generosa per naturalesa, amb una actitud considerada cap als seus pacients. Va ser caritatiu amb els pobres, que tractava de franc, i va escriure per a ells un tractat man la yahduruhu at-tabib, ‘[per a] qui no té cap metge per atendre'l’, amb tot de consells mèdics.^[25] Un antic alumne de Tabaristan va venir a cuidar-lo, però com va escriure al-Biruní, ar-Razí el va recompensar per les seves intencions i el va enviar de tornada a casa, proclamant que s'acostaven els seus darrers dies.^[26] Segons al-Biruní, ar-Razí va morir a Rayy l'any 925, als seixanta anys.^[27] Al-Biruní, que considerava ar-Razí el seu mentor, va escriure una breu biografia d'ar-Razí que inclou una bibliografia de les seves nombroses obres.^[27]

Ibn an-Nadim recull un relat sobre ar-Razí transmès per un estudiant xinès que va copiar totes les obres de Galè en xinès mentre ar-Razí li les llegia en veu alta després que l'estudiant va aprendre àrab amb fluïdesa en cinc mesos i va poder assistir a les lliçons d'ar-Razí.^{[28][29][30][31]}

Després de la seva mort, la seva fama es va estendre més enllà de l'Orient Mitjà fins a l'Europa medieval, on el seu recordar va romandre ben viu. En un catàleg sense data de la biblioteca de l'abadia de Peterborough, probablement del segle xiv, ar-Razí hi figura com a autor parcial de deu llibres sobre medicina.^[32]

Ar-Razí va ser un dels primers grans metges que va tractar aquestes disciplines. És considerat el pare de la psicologia i la psicoteràpia.^[33]

Ar-Razí va escriure:

El llibre d'ar-Razí Al-judari wa-l-hasba (Sobre la verola i el xarampió) va ser el primer llibre que va descriure la verola i el xarampió com a malalties diferents.^[34] Va ser traduït més d'una dotzena de vegades al llatí i a altres llengües europees. La seva manca de dogmatisme i la seva confiança hipocràtica en l'observació clínica mostren els mètodes mèdics d'ar-Razí. Per exemple, va escriure:

Ar-Razí va comparar el resultat dels pacients amb meningitis tractats amb sagnies amb el resultat dels tractats sense, per veure si el fet de treure'ls sang ajudava.^[35]

Ar-Razí va contribuir de moltes maneres a la pràctica primerenca de la farmàcia.^[36] Va compilar textos en els quals introdueix l'ús d'ungüents mercurials i el desenvolupament d'aparells com morters, matrassos, espàtules i ampolles, que s'utilitzaven a les farmàcies fins a principis del segle xx.

A nivell professional, ar-Razí va introduir moltes idees pràctiques, progressistes, mèdiques i psicològiques. Va atacar els xarlatans i els falsos metges que deambulaven per les ciutats i els camps venent les seves pastilles i «sanacions». Al mateix temps, va advertir que fins i tot els metges d'alta formació no tenien les respostes a tots els problemes mèdics i no podien curar totes les malalties ni curar tots els malalts, cosa que humanament parlant era impossible. Per ser més útils en els seus serveis i més fidels a la seva vocació, ar-Razí aconsellava als professionals que es mantinguessin al dia en els coneixements més avançats, estudiant contínuament llibres mèdics i exposant-se a noves informacions. Va fer una distinció entre malalties curables i incurables. En relació amb això, va comentar que en els casos avançats de càncer i lepra no s'ha de culpar el metge quan no els pot curar.

Per afegir una nota d'humor, ar-Razí va sentir una gran llàstima pels metges que s'encarregaven del benestar de prínceps, nobles i dones, perquè aquests no obeïen les ordres del metge quan els restringia la seva dieta o els manava rebre un tractament mèdic, la qual cosa feia molt difícil ser el seu metge.

• Adamson, Peter. «Abu Bakr al-Razi». A: Zalta, Edward N.. The Stanford Encyclopedia of Philosophy (en anglès), 2021. 
• Goodman, L.E.. «al-Rāzī». A: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Encyclopaedia of Islam, Second Edition (en anglès), 2003. DOI 10.1163/1573-3912_islam_SIM_6267 [Consulta: 19 juny 2016]. 
• Hitti, Philip Khuri. Makers of Arab History. St. Martin's Press, January 1, 1969. 
• Iskandar, Albert Z. «Al-Rāzī». A: Selin Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures (en anglès). 2a edició. Berlin: Springer, 2008, p. 155-156. ISBN 978-1-4020-4559-2. 
• Kahl, Oliver. The Sanskrit, Syriac and Persian Sources in the Comprehensive Book of Rhazes. BRILL, 2015. ISBN 978-90-04-29024-2. 
• Richter-Bernburg, Lutz. «ḤĀWI, AL-». A: Encyclopaedia Iranica (en anglès), 2003. 
• Ruska, Julius. Al-Rāzī's Buch Geheimnis der Geheimnisse. Mit Einleitung und Erläuterungen in deutscher Übersetzung. VI. Berlin: Springer, 1937 (Quellen und Studien zur Geschichte der Naturwissenschaften und der Medizin). 
• Sarton, George. Introduction to the History of Science, Volume 1, 1927. ISBN 978-0443092060. 
• Ullmann, Manfred. Islamic Medicine. Edinburgh University Press, February 1997. ISBN 9780748609079. 
• Walzer, Richard. Greek Into Arabic Essays on Islamic Philosophy. Oriental Studies I. Harvard University Press, 1962. ISBN 978-0674362758.