Antonio Ariño Villarroya
Antonio Ariño Villarroya (Allepuz, 1953) és un sociòleg valencià.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1953 (70/71 anys) Allepús (província de Terol) |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | sociòleg, catedràtic |
Ocupador | Universitat de València |
Llicenciat en Geografia i Història, és catedràtic de Sociologia en la Universitat de València. Des de 2012 és vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.[2] En el 1994 va obtenir el tercer premi en el certament que va convocar el Ministeri d'Assumptes Socials (InSerSo), per a les ajudes tècniques d'investigació, amb el treball de "La mobilització social dels majors".
Anteriorment, en la Universitat de València, ha estat director del Departament de Sociologia i Antropologia Social (1997-2003), vicerector d'Estudis i Organització Acadèmica (2003-1998), vicerector de Convergència Europea i Qualitat (2006-2010) i vicerector de Planificació i Igualtat (2010-2012). Fou vicepresident de la Federación Española de Sociologia,[3] fundador de la revista Arxius de Ciències Socials[4] i és membre del Consell Assessor de la Revista Española de Sociología[5] i de Papeles del CEIC.[6]
Les principals línies d'investigació d'Ariño se situen en els àmbits de la sociologia de la cultura, les polítiques de benestar social i de teoria sociològica. També ha fet activitat de recerca en temes com festes populars, identitat col·lectiva, associacionisme i patrimoni cultural, entre d'altres.[7]
Ha publicat nombrosos estudis individualment o en col·laboració, entre els quals es troben títols com Asociacionismo y voluntariado en España (Tirant lo Blanch, 2007);[8] La participación cultural en España (SGAE, 2006);[9] Las encrucijadas de la diversidad cultural (CIS, 2005).[10]
El maig del 2014 fou nomenat vicepresident de la Fundació General de la Universitat de València.[11] Des d'abril del 2016 és director de l'Institut de Ciències Socials i de la Cultura de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.[12] El 2016 va publicar, juntament amb Joan Romero, La secesión de los ricos, un assaig que analitza el paper de les persones més riques del món i el seu distanciament de la resta de la societat.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Zafra, Ignasi «Entrevista a Antonio Ariño sobre La secesión de los ricos.». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130/2, 2016, pàg. 157/162. ISSN: 0212-0585.
- ↑ «Antonio Ariño». Arxivat de l'original el 2014-12-14. [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ Antonio Ariño, nuevo vicepresidente de la fundación general de la UV notícia a ValenciaPlaza del 2 de maig de 2015
- ↑ Arxius de Ciències Socials. http://www.uv.es/~sociolog/arxius/comite.html
- ↑ «Consejo Asesor Revista Española de Sociología». [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «Equipo editorial Papeles del CEIC». [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «Antonio Ariño en academia.edu». [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «Asociacionismo y voluntariado en España». [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «La participación cultural en España». [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «Las encrucijadas de la diversidad cultural». [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «Antonio Ariño, nuevo vicepresidente de la fundación general de la UV» (en castellà), 02-05-2014. [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «El vicerector Antonio Ariño dirigirà l'Institut de Ciències Socials i de la Cultura de la Institució Alfons el Magnànim», 25-04-2016.