Antoni Carreras i Casanovas
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Antoni Carreras i Casanovas (l'Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1954) és un historiador i advocat català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 febrer 1954 (70 anys) l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) |
Professor associat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Nacional d'Educació a Distància |
Activitat | |
Lloc de treball | Tarragona |
Ocupació | historiador, advocat |
Premis | |
Carreras és Llicenciat en Dret (1986) i Doctor en Geografia i Història (1976). L'any 1980 es va casar amb Elisa Bertran Soler, filla de Josep Bertran Solé, metge de la vila. Van tenir dos fills, Elisa (1983) i Antoni (1989).[1] És Professor Associat al Departament de Dret Públic, àrea de Dret Constitucional, de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. A més, des de l'any 1994 és advocat de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tarragona, amb càrrecs de responsabilitat dins els Serveis Jurídics en l'empresa privada.[2]
Com a historiador s'ha especialitzat en prehistòria i edat mitjana i com a advocat s'ha dedicat a la docència del Dret Constitucional i a la innovació docent. Ha participat activament en associacions i entitats culturals de la Conca de Barberà entre les quals destaquen el Centre d'Estudis Locals de l'Espluga de Francolí, que presideix, i principalment el Patronat Municipal de la Cova de la Font Major, del que és membre nat. La seva vessant com a historiador ha estat dedicada a donar a conèixer el patrimoni històric d'una forma imaginativa i singular: ha projectat i dirigit el muntatge museogràfic del jaciment arqueològic de les Coves de l'Espluga que han atret més d'un milió de visitants des de la seva creació l'any 1994.[1]
El 2003 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Jaume I, en consideració a la seva trajectòria altruista i divulgativa del patrimoni cultural i monumental de l'Espluga de Francolí i la Conca de Barberà. El 2012 fou homenatjat pel Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, situat a Montblanc, amb l'edició del núm. 30 de la revista Aplecs de Treballs, com un historiador compromès amb el territori.[1] L'any 2017 va rebre la Medalla de l'Espluga[3] i el Premi Jaume Vicens Vives,[4] i l'any 2018 va ser reconegut amb un accèssit dels Premis Estudios Financieros.[5]
Obres
modifica- El Monestir de Santes Creus: un intent d'aproximació econòmico-social a la seva història (1150-1200) (1990)
- El Monestir de Poblet: un món de sensacions (2004), 2a edició (2010)
- Història de l'Espluga de Francolí. El medi natural i el medi humà, vol. I (2004)
- Història de l'Espluga de Francolí. Antics pobladors, vol. II (2002)
- Història de l'Espluga de Francolí. L'Edat Mitjana, vol. III (2000)
- Breu història de l'Espluga de Francolí (2005)
- A propòsit del poblament de la Conca de Barberà abans del domini comtal (segles V-X), (2006)
- El ferro forjat del monestir de Poblet (2008)
- Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat. Coord. (2011)
- Docencia virtual y experiencias de innovacion docente. Coord. (2014)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Carreras i Vives, Josep M.; Grau i Pujol, Josep Maria-Tomàs «Antoni Carreras Casanovas, un historiador compromès amb el territori». Aplec de treballs, 30, 2012, pàg. 9–23. ISSN: 0211-9722.
- ↑ «Professorat. Antoni Carreras». Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Públic. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ Lozano Bosch, Xavier. «Antoni Carreras: "El meu gran somni ha estat l'Espluga"», 20-05-2017. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ «El professor de Dret Públic de la URV Antoni Carreras, premi Jaume Vicens Vives». La Ciutat. Diari digital de proximitat, 02-08-2017. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ Morató, Josep. «Antoni Carreras rep un accèssit dels premis Estudios Financieros 2018». Espluga FM Ràdio, 18-07-2018. [Consulta: 6 febrer 2021].