Antoine Deparcieux
Antoine Deparcieux (francès: Antoine De Parcieux) (Pèiramala, 28 d'octubre de 1703 - París, 2 de setembre de 1768) fou un matemàtic francès del segle xviii conegut pel seu treball sobre el que avui denominaríem esperança de vida.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1703  Pèiramala (Regne de França) | ||
| Mort | 2 setembre 1768 (64 anys) París (Regne de França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, rellotger, físic, fabricant d'instruments | ||
| Ocupador | Collège de France | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Parents | Antoine Deparcieux, besnebot | ||
.jpg)
Vida
modificaAntoine Deparcieux va néixer al Mas de Clotet, unes quantes cases al llogaret de Cessous, molt a prop de Pòrtas (Gard), parròquia de Pèiramala. El seu pare era un pagès, no gens ric, que explotava el molí de Clotet.[1] Abans de complir els deu anys mor el seu pare i el seu germà Pierre (27 anys més gran) es fa càrrec de la família i el molí.[2]
Va anar a l'escola de Sent Florenç d'Ausona i de Pòrtas, o potser només a la segona, on va aprendre a llegir i escriure.[3] En alguna data entre 1723 i 1725, va abandonar el seu poble per anar a estudiar a l'escola jesuïta de Lió, tot i que no en queden evidències.[4]
A partir de 1730 el trobem a París on, d'alguna forma que desconeixem, aconsegueix el patronatge de Benet de Montcarville, professor de matemàtiques del Collège de France, qui l'ensenya i li proporciona feina per sobreviure: classes, construcció de rellotges de sol, d'altra maquinària industrial i científica, etc.[5]
L'any 1746, va ser escollit membre de l'Acadèmie Royale des Sciences.[6]
No es va casar mai i sempre va portar una vida molt austera. El 1761, en morir el seu germà Pierre, pren el compromís de donar una bona educació als seus besnebots, Antoine, Jean i Jean-Pierre, i els porta a París i els paga els seus estudis al Col·legi de Navarra.[7]
Obra
modificaL'any 1741 va publicar el seu primer llibre: Traité de Trigonométrie rectiligne et sphérique, que és, bàsicament, unes taules de funcions trigonomètriques i de logaritmes d'una extraordinària precisió, al que s'hi ajunta un Traité de Gnomonique, fruit dels seus treballs en els quadrants solars.[8]
En vista de lo acurat dels seus càlculs, el conseller d'Estat i Superintendent de Finances de França, senyor de Boullongne, li encarrega la redacció d'una taula de mortalitat per a fer-la servir en els càlculs de rendes vitalícies, tontines, anualitats, assegurances, etc.[9] Fruit d'aquest encàrrec serà la seva principal obra,[10] publicada el 1746: Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine, la primera obra de ciència actuarial en francès.[11] Les seves taules de mortalitat van ser utilitzades per banquers i asseguradors fins al segle xix, convertint-lo en un dels primers texts en els que es parla d'esperança de vida (sense donar-li aquest nom, que és més modern) i en el que es conserven antics registres de naixements i defuncions de la ciutat de París, que van ser destruïts el 1871 durant la guerra francoprussiana.[12]
Un altre focus d'atenció de Deparcieux va ser la hidràulica, des de 1735 fins a 1768 va publicar diverses memòries a l'Acadèmie Royal des Sciences sobre aquesta qüestió, les quals abastaven des de la construcció de màquines d'elevació d'aigua fins a problemes teòrics. El 1762 va presentar un projecte per a portar l'aigua del riu Ivette a París, projecte que es va dur a terme molts anys més tard.[13]
Referències
modifica- ↑ Dardalhon i Delmas, 2003, p. 1-2.
- ↑ Dardalhon i Delmas, 2003, p. 4.
- ↑ Dardalhon i Delmas, 2003, p. 5.
- ↑ Dardalhon i Delmas, 2003, p. 6.
- ↑ Johnson i Kotz, 1997, p. 31.
- ↑ Johnson i Kotz, 1997, p. 31-32.
- ↑ Dardalhon i Delmas, 2003, p. 27.
- ↑ Dardalhon i Delmas, 2003, p. 8-12.
- ↑ Dardalhon i Delmas, 2003, p. 13.
- ↑ Rohrbasser i There, 2004, p. 115 i ss.
- ↑ Haberman i Sibbett, 2016, p. 243.
- ↑ Henry, 1990, p. 416.
- ↑ Garrioch, 1996, p. 272.
Bibliografia
modifica- Dardalhon, Jacques; Delmas, Gérard «Antoine Deparcieux (1703 - 1768) Académicien» (en francès). Académie Cévenole, 2003. Arxivat de l'original el 2016-03-03.
- Garrioch, David. The formation of the Parisian Bourgeoisie (en anglès). Harvard University Press, 1996. ISBN 0-674-30937-5.
- Haberman, Steven; Sibbett, Trevor A. «Antoine Déparcieux, Table XIII from Essay on the Probabilities of the Duration of Human Life». A: The History of Actuarial Science Vol I (en anglès). Routledge, 2016, p. 243-250. ISBN 978-1-138-64713-8.
- Henry, Louis «La mortalité à Paris dans la première moitié du XVIIIe siècle» (en francès). Population, Vol. 45, Num. 2, 1990, pàg. 416-420. DOI: 10.2307/1533379. ISSN: 0032-4663.
- Johnson, Norman L.; Kotz, Samuel. «Déparcieux, Antoine». A: Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Willey & sons, 1997, p. 31-33. ISBN 0-471-16381-3.
- Rohrbasser, Jean-Marc; There, Christine Théré «Antoine Deparcieux (1703–1768) and demographic data collection» (en anglès). The History of the Family, Vol. 9, Num. 1, 2004, pàg. 115-122. DOI: 10.1016/j.hisfam.2001.10.004. ISSN: 1081-602X.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Antoine Deparcieux» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Busard, Hippolitus L.L. «Deparcieux, Antoine» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 gener 2015].