Antenor de Provença

Antenor de Provença
Biografia
Naixement	segle VII
Mort	segle VIII
Activitat
Ocupació	polític

Antenor fou patrici de Provença vers 696/702-716.

Fou un gran propietari territorial amb control sobre els ingressos eclesiàstics i seculars, fidel als merovingis i distant de l'autoritat dels pipínides o majordoms de palau (origen dels carolingis), adquirint una certa independència segons semblen demostrar les monedes encunyades al seu temps i conegudes pel tresor de Cimiez^[1] descobert el 1851 i que tenia 2.294 peces de plata de les quals unes 1500 fetes a Marsella, suposadament encunyades per mostrar la independència de Provença en relació als majordoms de palau i marcades amb el nom o el monograma d'Antenor. El 697 va anar a la cort de Khildebert III el Just quan el rei va refusar la concessió a Drogó de Xampanya les terres que reclamava derivades dels drets de la seva muller. Va confiscar els béns de l'abadia de Saint-Victor a Marsella^[2] i va fer cremar els títols; segons el costum de l'època, la confiscació de béns anava seguida del seu repartiment entre els partidaris. És precisament el cartulari de Saint-Victor el que dona la llista de patricis de Provença (Ansedert, Nemfidi, Antenor, Metrà i Abbó de Provença) i parla de la revolta del patrici. La data de la revolta és difícil de precisar.^[3] No és clar si la revolta fou una aixecament armat o només una desafecció.

Després del 716 apareix al seu lloc Metrà de Provença (Metranus)

Dos Antenor ?

Per les monedes trobades, les d'Antenor són de dues classes: les que porten el nom i les que porten el monograma. S'ha suggerit que hi va haver dos patricis amb el mateix nom, potser pare i fill, o que el mateix va exercir el càrrec dues vegades. Però com que el sistema de monograma sembla que es va imposar en temps d'Antenor, podria ser simplement un canvi d'estil de la seva època.^[4]

Notes

↑ La Provence du premier au douzième siècle, études d'histoire et de géographie politique (1908) de Georges de Manteyer, en línea a «Enllaç».
↑ que haurien estat cedits a l'abadia per Adaltruda, vídua de Nemfidi de Provença, antecessor d'Antenor
↑ Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle, études d'histoire et de géographie politique (1908), la situa entre 711 quan va morir Khildebert III, i 714 quan va morir Pipí d'Héristal, però els historiadors Michel Rouche i Jean Heuclin a Le choc des cultures: romanité, germanité, chrétienté, durant le haut moyen âge, Presses Univ. Septentrion, 2003, ISBN 2859397981, on line a «Enllaç»., la situen després del 696; Michel Rouche a Histoire du Moyen Âge, Editions Complexes, 2005, ISBN 2804800423, on line a «Enllaç»., la posa el 702.
↑ Philip Grierson i Mark Blackburn - Medieval European Coinage: Volume 1, The Early Middle Ages (5th-10th Centuries) a ici.

Referències

Patrick J. Geary, Before France and Germany, Oxford University Press, 1988.
Paul-Albert Février, Provence des origines à l'an mil, éd. Ouest-France Université, 1989.

[1] La Provence du premier au douzième siècle, études d'histoire et de géographie politique (1908) de Georges de Manteyer, en línea a «Enllaç».

[2] que haurien estat cedits a l'abadia per Adaltruda, vídua de Nemfidi de Provença, antecessor d'Antenor

[3] Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle, études d'histoire et de géographie politique (1908), la situa entre 711 quan va morir Khildebert III, i 714 quan va morir Pipí d'Héristal, però els historiadors Michel Rouche i Jean Heuclin a Le choc des cultures: romanité, germanité, chrétienté, durant le haut moyen âge, Presses Univ. Septentrion, 2003, ISBN 2859397981, on line a «Enllaç»., la situen després del 696; Michel Rouche a Histoire du Moyen Âge, Editions Complexes, 2005, ISBN 2804800423, on line a «Enllaç»., la posa el 702.

[4] Philip Grierson i Mark Blackburn - Medieval European Coinage: Volume 1, The Early Middle Ages (5th-10th Centuries) a ici.

[1]