Antítesi

L'antítesi (del grec ἀντίθεσις, antíthesis, oposició) és un recurs literari que consisteix a contraposar dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significació afirmativa o negativa. El recurs retòric contraposa dues idees, paraules o expressions de sentit oposat. Un exemple d'antítesi és: "el so del silenci",^[1] o l'oposició completa i absoluta en locucions: "Els dos germans són tan diferents que l'un és l'antítesi de l'altre". També en el contrast que neix de l'acostament de dues idees o expressions que tenen un significat aparentment contrari: "vessar llàgrimes d'alegria" hi ha una antítesi.^[2] També dit d'alló que forma antítesi amb una altra cosa.^[3] (Sinònims: contradicció, contrast, diferència, incompatibilitat, oposició).^[4][5]

L'antítesi és un recurs literari molt utilitzat pels poetes de l'edat mitjana. Pot formar-se a partir de l'antonímia de mots o expressions o bé pel sentit ampli de les frases, que es refereixin a realitats oposades. L'efecte estilístic de la contraposició dona més força a les imatges que la continguin.^[6]

En Filosofia, l'antítesi és l'oposició entre dos termes o dues proposicions.^[7] La contraposició d'idees o pensaments de sentit contrari,^[7] on es produeix un contrast que neix de l'acostament de dues idees o expressions que s'oposen l'una a l'altra.En la dialèctica de Hegel, l’antítesi és el moment negatiu que la raó contraposa a la tesi per poder-la superar en la síntesi.^[8]

Kant donà el nom d’antítesi a la proposició que en les antinòmies de la raó pura s’oposa a la tesi.^[8]

Antítesi:relació amb tesi i síntesi

Pàgina principal:Tesi, antítesi, síntesi

La tríada tesi, antítesi, síntesi, se sol utilitzar per descriure el pensament del filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel.