Andrew Niccol
director de cinema i guionista neozelandès
Andrew M. Niccol (10 de juny de 1964)[1] és un guionista, productor, i director neozelandès. Va escriure i va dirigir Gattaca (1997), Simone (2002), El senyor de la guerra (2005), In Time (2011), L'hoste (2013), i Good Kill (2014).[2] També va escriure i va coproduir The Truman Show, que li va fer guanyar una nominació a un Oscar per millor guió original el 1999 i un premi BAFTA per Millor Guió. Les seues pel·lícules solen explorar temes socials, culturals i polítics, així com realitats artificials o simulacions.[3][4][5]
(2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juny 1964 (60 anys) Paraparaumu (Nova Zelanda) |
Formació | Auckland Grammar School |
Activitat | |
Lloc de treball | Nova Zelanda |
Ocupació | guionista, director de cinema, productor de cinema, realitzador |
Activitat | 1997 - |
Membre de | |
Gènere | Ficció especulativa i distopia |
Família | |
Cònjuge | Rachel Roberts (2002–) |
Premis | |
| |
|
Filmografia
modificaYear | Film | ||||
---|---|---|---|---|---|
Director | Guionista | Productor | Notes | ||
1997 | Gattaca | Sí | Sí | Sí | |
1998 | The Truman Show | No | Sí | Sí | |
2002 | Simone | Sí | Sí | Sí | |
2004 | The Terminal | No | Parcial | Executiu | |
2005 | El senyor de la guerra (Lord of War) | Sí | Sí | Sí | |
2011 | In Time | Sí | Sí | Sí | |
2013 | L'hoste (The Host) | Sí | Sí | No | |
2014 | Good Kill | Sí | Sí | Sí | |
2018 | Anon | Sí | Sí | Sí | |
N/S | Monopoly | No | Sí | No | Anunciat |
Referències
modifica- ↑ «Andrew Niccol biography and filmography». Tribute.ca, 10-06-1964. [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ «The Films of Andrew Niccol - Reviews by David Nusair». Reelfilm.com. [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ Bozzola, Lucia. «Andrew Niccol Biography». Rotten Tomatoes. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ Foley, Michael P. «Plato, Christianity, and the Cinematic Craft of Andrew Niccol». Project Muse. [Consulta: 13 gener 2014].(From: Logos: A Journal of Catholic Thought and Culture Volum 9, Número 2, primavera de 2006 p. 43-67 | 10.1353/log.2006.0014)
- ↑ «Andrew Niccol». The New York Times [Consulta: 13 gener 2014].