Viquipèdia

Alicia Vacas Moro

Alicia Vacas Moro (Espanya, segle XX) és una infermera espanyola responsable de les Germanes Missioneres Combonianes a l'Orient Mitjà i Àsia. Va servir com a infermera a Egipte i a Betània a Cisjordània. Durant la pandèmia va tornar per ajudar a Itàlia. Va ser guardonada amb el Premi Internacional Dona Coratge el 2021 per recomanació de la Santa Seu pel seu treball.

Plantilla:Infotaula personaAlicia Vacas Moro
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Espanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Egipte
Cisjordània Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonja, infermera Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia

modifica

Vacas va néixer a Espanya[1] cap a l'any 1972.[2] Va estudiar per ser infermera i va utilitzar aquestes habilitats a Egipte, on tractava 150 pacients beduïns al dia.[3]

El 2017 tenia cura de monges grans a Verona. Havia passat set anys a l'Israel i Palestina, on ella i les altres religioses tenien cura de beduïns i sol·licitants d'asil, sense tenir en compte les seves creences. Durant les guerres a Gaza el 2010 i el 2014, va formar part d'una missió de recerca de fets promoguda per Physicians for Human Rights–Israel. Va dir que Déu estava a les ruïnes i a les seves pròpies debilitats.[4]

Va ser guardonada amb el Premi Internacional Dona Coratge el 2021 després de ser nominada per la Santa Seu.[3] Aleshores treballava a Betània en un convent combonià on la casa estava envoltada per tres costats per la muralla que separa Israel dels seus veïns. El convent s'havia fundat l'any 1966 i en un moment va estar situat en territori jordà; l'any 2019 el convent es va registrar a Amman com a petita casa religiosa amb tres religioses que hi vivien. Era la monja superiora.[5]

L'any 2004 durant el segon aixecament palestí el convent va quedar inaccessible per la meitat de les persones que atenen. El convent està envoltat de blocs de formigó i filferro de pues.[6] Els arbres van desaparèixer quan la paret va passar pel seu jardí.[1] El convent tenia una llar d'infants i durant un temps hi havia una petita finestra a la paret perquè els pares poguessin portar els seus fills cada dia.[1] La porta d'accés va quedar bloquejada i la llar d'infants va perdre la majoria dels nens, ja que els seus pares van haver d'agafar dos autobusos per portar i anar a buscar els seus fills. El parc infantil té un sostre ignífug per evitar l'impacte dels còctels molotov i els nens que juguen són mirats per la muralla i les seves torres de vigilància.[6] El convent està tan a prop del mur que és un punt d'aterratge pràctic per als palestins que estan saltant per sobre del mur. Això fa que el convent sigui un lloc de disrupció i fa que els nens d'allà vegin soldats dues vegades al dia i Vacas lamenta que aquesta sigui la imatge que els nens tenen dels israelians.[6]

Vacas va viatjar al nord d'Itàlia durant la pandèmia COVID-19 del país per ajudar les germanes. Deu germanes van morir durant la pandèmia[7] en una comunitat de 55 monges combonianes d'edat avançada a Bèrgam.[8] La seva tasca és dirigir els missioners combonians per a l'Orient Mitjà i Àsia.[9]

El premi Dona Coratge va ser lliurat en companyia de Linda Thomas-Greenfield, l'ambaixadora dels EUA a les Nacions Unides, i la primera dama, la doctora Jill Biden, pel secretari d'estat Antony Blinken el 8 de març de 2021.[2] Hi va haver 14 premis. Després de la cerimònia, es va programar una "Virtual Watch Party" organitzada pel càrrec d'afers nord-americà a la Santa Seu, Patrick Connell, i la germana Patricia Murray, que era la secretària executiva de la Unió Internacional de Superiors Generals.[10]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Women's Day: a window in the Wall – nuns on the frontlines of conflict». www.archivioradiovaticana.va. [Consulta: 7 març 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Comboni sister named a 2021 'Woman of Courage' for work in Middle East» (en anglès). international.la-croix.com, 09-03-2021. [Consulta: 9 març 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Biographies of the Finalists for the 2021 International Women of Courage Awards» (en anglès americà). United States Department of State. [Consulta: 7 març 2021].
  4. ↑ «Vocations: Sister Alicia Vacas Moro (Combonian), "in the Holy Land to witness reconciliation" (translated)», 01-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-01-05.
  5. ↑ «The Catholic Church Of The Holy Land » Missionary Sisters "Pie Madri della Nigrizia"». [Consulta: 7 març 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «With wall on three sides, Comboni Sisters in West Bank build bridges» (en anglès). Global Sisters Report, 20-01-2020. [Consulta: 7 març 2021].
  7. ↑ «Op-Ed by Ambassador Gingrich: Catholic Sisters Remain at the Forefront of COVID-19 Response» (en anglès americà). U.S. Embassy to the Holy See, 24-06-2020. [Consulta: 7 març 2021].
  8. ↑ «Estados Unidos premia a la misionera española Alicia Vacas como 'Mujer Coraje'» (en castellà). Vida Nueva - Revista y portal de noticias religiosas y de Iglesia, 08-03-2021. [Consulta: 9 març 2021].
  9. ↑ «Alicia Vacas: "En Tierra Santa puedo ser familia con un rabino y unos beduinos"» (en castellà). Vida Nueva - Revista y portal de noticias religiosas y de Iglesia, 10-02-2021. [Consulta: 9 març 2021].
  10. ↑ «Women of Courage Award 2021: Sr Alicia Vacas Moro» (en anglès americà). International Union Superiors General, 05-03-2021. [Consulta: 7 març 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alicia_Vacas_Moro&oldid=33438437»