Alemany suabi

El suabi pot ser difícil d'entendre pels parlants de l'alemany estàndard (Hochdeutsch), degut a la seva pronunciació i la peculiar gramàtica i vocabulari. Per exemple, en alemany estàndard, «melmelada de maduixa» es diu Erdbeermarmelada, mentre que en suabi li'n diuen Bräschdlingsgsälz.^[5]

• El final en «-ad» s'utilitza pels verbs en primera persona del plural; per exemple, «anem» és wir gangad en comptes de l'estàndard wir gehen.
• Com en altres dialectes alamànics, la pronunciació de la «s» davant de «t» i «p» esdevé [ʃ]; per exemple, Fest («festa»), es pronuncia com Feschd.
• El temps d'atac de la sonoritat de les oclusives és a mig camí entre el que s'esperaria per veure-hi un contrast clar entre les pauses aspirades sordes i sonores. Aquesta diferència és notable, sobretot, en les pauses sordes:

• Una altra característica és l'addició del sufix diminutiu «-le» a moltes paraules. Amb l'addició de «-le» (que es pronuncia /lə/), l'article del substantiu esdevé automàticament «das». Aquest «-le» suabi és comparable als diminutius «-lein» o «-chen» de l'alemany estàndard, però el seu ús en la varietat suàbia és molt més comú. Per exemple, una «caseta» (en alemany: Haus), és una Häuschen en alemany estàndard, però una Heisle en suabi. En algunes regions, «-la» s'utilitza pel plural, per tant, «casetes» seria Heisla.

En moltes regions, el suabi es parla amb una entonació única que també es mostra quan els parlants nadius de suabi parlen en alemany estàndard. A més, els suabis no diferencien entre /s/ i /z/ i per tant, realitzen aquests sons com a /s/ quan parlen alemany estàndard.

Les oclusives sonores, les fricatives post-alveolars i l'ús freqüent de diminutius amb sufixos que contenen la «l» dona a aquest dialecte un estil molt «tou» o «suau», sovint amb un gran contrast amb les varietats d'alemany parlades al nord, que són més dures.

El suabi es considera un dialecte de l'alamànic, que a la vegada, és un dels dos tipus de dialecte de l'altgermànic superior (conjuntament amb el bavarès). El codi lingüístic ISO 639-3 pel suabi és swg.

El dialecte suabi es compon de nombrosos sub-dialectes, que tenen les seves pròpies variacions. Aquests sub-dialectes es poden categoritzar segons la formació del participi del verb «sein» (ser), que pot ser gwäa o gsei. Els Gsei són els més propers als altres dialectes alamànics, com per exemple l'alemany suís.^[6]