Albert Botran i Pahissa
Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 1984) és un historiador i polític català. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit diversos llibres sobre història moderna i contemporània de Catalunya. El 2009 va ser escollit membre del Secretariat Nacional de la CUP i va ser regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei.[1] En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ser elegit diputat per la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent per la circumscripció de Barcelona.[2]
.png) (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1984 (40 anys) Molins de Rei (Baix Llobregat) |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
Representa: Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura 3 desembre 2019 – juny 2023 Legislatura: catorzena legislatura del Congrés dels Diputats Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària) Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei | |
| 11 juny 2011 – 13 juny 2015 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - història comparada |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona Madrid |
| Ocupació | historiador, polític, assagista |
| Partit | Poble Lliure Candidatura d'Unitat Popular |
| Moviment | Independentisme català |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Trajectòria
modificaEl setembre del 2017 la Fiscalia de l'Estat Espanyol va presentar una demanda per enaltiment del terrorisme contra quatre membres de Poble Lliure: Guillem Fuster, portaveu de l'organització, Albert Botran, Ferran Dalmau i Toni Casserras,[3] per la seva participació, el febrer de 2017, en un acte per recordar el 30è aniversari de la mort de Julià Babia i Privat.[4]
En les eleccions a les Corts espanyoles del 10 de novembre de 2019 va ser elegit diputat de la CUP al Congrés de Diputats a la circumscripció de Barcelona.
Com a portaveu de la CUP, el 3 de març de 2022 va exposar al Congrés de Diputats els motius de rebuig de la formació a una proposició no de llei de condemna a la invasió russa i de suport incondicional a Ucraïna en el context de la Guerra al Donbàs. Botran va manifestar que «els Estats Units són un actor involucrat en el Maidan, com la UE, que ha jugat a enfrontar des de fora», la presència de nazis al Batalló Azov i va acabar, tot i desitjar la retirada de l'exèrcit rus, criticant l'enviament d'armes a Ucraïna i manifestant una clara oposició a l'OTAN amb la cita «El camí de la pau depèn, doncs, de la retirada de les tropes russes d'Ucraïna, del rebuig de l'escalada militar i de l'enviament de tropes i armes a Ucraïna, del rebuig a l’OTAN i de l’aposta per una relació amb els pobles a través del diàleg i la cooperació».[5]
A les eleccions a les Corts espanyoles de 2023 no va obtenir representació i al cap de pocs dies va anunciar que passava a segona línia, tot proposant una refundació de la CUP.[6]
És col·laborador habitual de El Punt Avui i de Ràdio Molins de Rei.[7]
Obres
modifica- Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936 (Coautor) (2009)
- Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (2012)
- Introducció a la història dels Països Catalans. Edicions del 1979, 2014. ISBN 978-84-940126-7-9. Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine. (amb Carles Castellanos i Lluís Sales)
- Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi. Edicions Tres i Quatre, 2022. ISBN 978-84-17469-51-1.
- Si Lenin aixequés el cap. Ara Llibres, 2024.
Premis i reconeixements
modificaEl 2010 va guanyar el Premi Francesc Carreras i Candi per l'obra "Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985)".[8]
Referències
modifica- ↑ Polo, Jose «L'exregidor Albert Botran, candidat a les primàries de la CUP». Viu Molins de Rei, 17-07-2015.
- ↑ «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
- ↑ Món, El «L'Estat investiga Botran i tres militants de Poble Lliure per enaltiment de terrorisme» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-09-27 [Consulta: 25 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ Llibertat.cat «Emotiu homenatge a Julià Babia i companys de lluita a Castelló de Farfanya». Llibertat.cat.
- ↑ Portabella, David «La CUP no avala la unanimitat sobre Ucraïna». El Punt Avui, 04-03-2022 [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ 324cat. «Albert Botran plega pels resultats del 23J i el secretariat de la CUP demana una refundació», 25-07-2023. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ «Albert Botran». Edicions del 1979. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 octubre 2015].
- ↑ «'Pensar històricament els Països Catalans', d'Albert Botran, guanyador del XXIV Premi Francesc Carreras i Candi». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 octubre 2015].
Enllaços externs
modifica- «Albert Botran (CUP): 'L'Onze de Setembre no contraposarem la manifestació de la CUP a cap altra'». Vilaweb, 20-08-2012 [Consulta: 2 octubre 2015].