Aguilarita
L'aguilarita[1] és un mineral d'argent, seleni i sofre que pertany al grup de l'acantita. El seu nom fa honor a Ponciano Aguilar (1853-1935) que la descobrí a la mina San Carlos, Guanajuato, Mèxic, el 1891. Fou descrita per Genth.[2][3]
 Aguilarita | |
|---|---|
 Aguilarita, de la mina de San Carlos (Guanajuato). Alçada de 3,9 cm  | |
| Fórmula química | Ag₄SeS |
| Epònim | Ponciano Aguilar (en)  |
| Nom IUPAC | selenur sulfur d'argent |
| Localitat tipus | San Carlos Mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.30b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | gris plom que passa a negre ferro exposada a l'aire |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,40 a 7,65 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Agu |
Característiques
modificaQuímicament és un sulfur de seleni i argent, de fórmula Ag₄SeS. És de color gris plom a negre ferro, amb una duresa de 2,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 7,40-7,65 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix formant esquelets arborescents de cristalls pseudododecaedres, normalment allargats en la direcció d'una vora pseudocúbica o pesudooctaèdrica, fins de 3 cm; també es pot presentar en hàbit massiu i en intercreixements amb l'acantita, mineral isoestructural de l'aguilarita, i la naumannita.[4]
S'extreu com a mena d'argent, encara que és d'importància secundària.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aguilarita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació
modificaÉs un mineral de formació relativament rara. Es forma a baixa temperatura en ambients de formació hidrotermal rics en els elements argent i seleni, que al mateix temps siguin pobres en sulfur. Acostuma a trobar-se juntament amb quars, calcita, proustita, plata, acantita, naumannita, pearceïta i estefanita.
Referències
modifica- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Aguilarite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Aguilarite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Aguilarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].