Acàcia de fusta negra
L'acàcia de fusta negra (Acacia melanoxylon)[1] és una espècie nativa de l'est d'Austràlia. Aquest arbre creix ràpid i alt, a més de 45 m. Té una àmplia tolerància enfront d'una gran diversitat d'ambients, però prospera millor a climes freds.
Acacia melanoxylon  | |
|---|---|
 Branca en flor d'aquesta Acacia. | |
| Dades | |
| Font de | Australian blackwood (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Acacia |
| Espècie | Acacia melanoxylon R.Br., 1813 i 1813 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
A molts països pot transformar-se en una espècie invasora. El seu control a camps naturals i cultivats ocasiona alts costs. No obstant, el seu valor com a fusta i com a cultiu precedent en una seqüència de futures plantacions d'arbres natius, ha donat resultats econòmics positius.
Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[2]
.jpg)
Descripció
modificaGlabre, perennifoli de 8 a 15 (fins a 45) m d'alçada; fust recte, copa densa i piramidal a cilíndrica, a vegades amb poques branques molt pesants. Té un sistema radicular extens, dens, amb arrels fortes superficials. Les fulles són bipinnades a les plantes o branques joves. Les plantes adultes, en canvi, reemplacen les fulles per fil·lodis. Els fil·lodis mesuren de 7 a 10 cm de llargada, de color grisenc a verd negrós, rectes i suaument corbs, amb de 3 a 7 venes prominents longitudinals i fines venes entre ells. Les flors són de color groc pàl·lid. Es disposen en capítols globulars. Els fruits són beines de color marró vermellós, retorçades, més estretes que els fil·lodis. Les llavors són aplanades, arrodonides, negres, de 2 a 3 mm de longitud.
Reproducció
modificaEn relació a la dispersió de les seves llavors, té uns fils vermell rosats al voltant de les llavors, que atrauen ocells per a la dispersió d'aquestes. Quan les aus dels països que allotgen s'adapten a menjar-les, llavors les llavors es dispersen àmpliament, com a passat a Sud-àfrica. Si no existeixen els frugívors llavors s'emmagatzemen al sòl. Els bancs de llavors es mantenen viables per molts anys. Les llavors germinen fàcilment quan es col·loquen en aigua molt calenta per una nit, o quan el banc de llavors al sòl s'exposa al Sol, o després d'un incendi.[3] Acacia melanoxylon es reprodueix prolíficament després del foc.
Les llavors poden dispersar-se pels següents mètodes:
- Digestió/excreció: aus i primats.
- Per motius ornamentals: hivernacles, paisatgisme, distribuïdors de llavors d'arbres.
- Residus de jardineria.
- Rodats de vehicles.
- Corrents d'aigua: tot el que flota.[4]
- Vent.
Es pot multiplicar vegetativament.
Usos
modificaEls aborígens australians l'utilitzaven com a analgèsic.
La fusta és molt bona per a molts usos, incloent-hi mobles, eines, bots i barrils de fusta. És considerada de la mateixa qualitat que la fusta de noguera i és molt adequada per a donar forma amb vapor d'aigua. La seva escorça té un contingut en tanins d'aproximadament el 20%.
Taxonomia
modificaAcacia melanoxylon va ser descrita per Robert Brown i publicada a Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 5: 462. 1813.[5]
- Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[6] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[7]
- melanoxylon: epítet llatí que significa "amb fusta negra".[8]
- Racosperma melanoxylon (R.Br.) C.Mart.
- Racosperma melanoxylon (R. Br.) Pedley
- Mimosa melanoxylon (R.Br.) Poir.
- Acacia melanoxylum R. Br.
- Acacia arcuata Spreng.
- Acacia melanoxylon var. arcuata (Spreng.) Ser.
- Acacia melanoxylon var. obtusifolia Ser.[9]
Referències
modifica- ↑ «acacia melanoxylon». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
- ↑ Hill, R.S. 1982. Rainforest fire in western Tasmania. Australian Journal of Botany 30: 583-589.
- ↑ Dr Coert J. Geldenhuys, pers.comm. 6 January 2003.
- ↑ «Acacia melanoxylon». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 maig 2013].
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ melanoxylon a Epítetos Botánicos
- ↑ «Acacia melanoxylon» a EOL. Data consulta: 11 de desembre de 2013.
Bibliografia
modifica- Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Familia 118: Leguminosae. Cuscatlania 1(2): 1–16.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
- Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los árboles nativos y cultivados en la república de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
