Abí

Abí o Abia, tal com l'anomena l'historiador Flavi Josep,^[1] és un personatge de l'Antic Testament, que apareix al Segon llibre dels Reis. Filla de Zacaries o Zecariahu,^[2] de qui es desconeix l'origen, tot i que hom ha proposat que es tractés d'un alt funcionari durant el regnat d'Acaz, que apareix citat al capítol 8 del Llibre d'Isaïes o un altre –tal vegada la mateixa persona o potser el seu avi–, un conseller d'Azarià que apareix també al Segon llibre dels Reis.^[3] Va ser muller d'Acaz, rei de Judà, amb qui va tenir un fill, Ezequies, que va ser rei posteriorment.^[2] En la literatura rabínica, hom afirma que va salvar la vida del seu fill quan el seu marit, obrant de manera impia, va intentar ofrenar-lo a Moloc. Per salvar-lo va ungir-lo en sang de la salamandra, que va permetre-li passar il·lès a través del foc de Moloc.^[4]