546 aC
any
El 546 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República Romana i a l'Imperi, era conegut com a any 208 ab urbe condita. L'ús del nom «546 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 546 aC (dxlvi aC) |
| Islàmic | 1203 aH – 1202 aH |
| Xinès | 2151 – 2152 |
| Hebreu | 3215 – 3216 |
| Calendaris hindús | -490 – -489 (Vikram Samvat) 2556 – 2557 (Kali Yuga) |
| Persa | 1167 BP – 1166 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -295 |
| Ab urbe condita | 208 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vii aC - segle vi aC - segle v aC | |
| Dècades | |
| 570 aC 560 aC 550 aC - 540 aC - 530 aC 520 aC 510 aC | |
| Anys | |
| 549 aC 548 aC 547 aC - 546 aC - 545 aC 544 aC 543 aC | |
Esdeveniments
modifica- L'Imperi Aquemènida conquereix l'Àsia Menor.[2]
- Cresos, rei de Lídia, es troba amb l'exèrcit de Cir el Gran que entrava al país. Va lliurar una batalla de resultat incert i l'endemà els perses no van presentar batalla. Els lidis, que tenien un exèrcit inferior en nombre, es van retirar a Sardes per reclutar noves tropes i esperar ajut dels aliats. Va enviar ambaixadors a demanar els ajuts mentre Cir continuava avançant i es va presentar davant Sardes. La cavalleria lídia va ser totalment derrotada i Cir va assetjar la ciutat.[3]
- Destruït el regne de Lídia per Cir II el Gran, els bitinis van quedar subjectes a Pèrsia, i el territori va formar part de la satrapia de Frígia. Es va crear una satrapia que no se sap si només la formava Bitínia o comprenia altres territoris.[4]
- Segons Heròdot, Cresos va ser capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als déus perses. Els fets llegendaris recollits per Heròdot i altres diuen que una tempesta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecció divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'Ecbàtana.[5]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 17. ISBN 9788420652818.
- ↑ Heròdot. Històries, I, 71
- ↑ Heròdot. Històries, III, 34
- ↑ Heròdot. Històries, III, 36; VI, 37, 125; VIII, 35