510 aC
any
El 510 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana il'Imperi, era conegut com l'any 244 ab urbe condita. L'ús del nom «510 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC ![]() |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 510 aC (dx aC) |
Islàmic | 1166 aH – 1165 aH |
Xinès | 2187 – 2188 |
Hebreu | 3251 – 3252 |
Calendaris hindús | -454 – -453 (Vikram Samvat) 2592 – 2593 (Kali Yuga) |
Persa | 1131 BP – 1130 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -259 |
Ab urbe condita | 244 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vii aC - segle vi aC - segle v aC | |
Dècades | |
540 aC 530 aC 520 aC - 510 aC - 500 aC 490 aC 480 aC | |
Anys | |
513 aC 512 aC 511 aC - 510 aC - 509 aC 508 aC 507 aC |
Esdeveniments
modificaMediterrani
modifica- Tarquini el Superb últim rei de Roma, és destronat i enviat a l'exili.[2]
- Atenes: Els atenesos, enderroquen el tirà Hipies, fill de Pisístrat amb l'ajuda dels espartans. El governant espartà Cleòmenes I hi imposa una oligarquia proespartana encapçalada per Isàgores.[3][4]
- Demarat puja al tron a Esparta, després de la mort del seu pare Aristó.[5]
- Es va lliurar una gran batalla vora del riu Traens entre Síbaris i Crotona. Els habitants de Crotona van derrotar els sibarites i van destruir la seva ciutat.[6]
- Els ciutadans de Síbaris que van sobreviure a la destrucció de la ciutat per part de Crotona, es van refugiar a Laüs i a Escidros.[7]
Necrològiques
modifica- Mor Aristó, rei d'Esparta, de la dinastia Euripòntida.[8]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 59
- ↑ Lewis, D. M. «Cleisthenes and Attica». Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, vol. 12, 1, 1963, pàg. 25. ISSN: 0018-2311. JSTOR: 4434773.
- ↑ Heròdot. Històries, V, 64-65
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 65
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 22
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 21
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 61