255 aC
any
El 255 aC fou un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Paulus i Nobílior (o també any 499 ab urbe condita). L'ús del nom «255 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 255 aC (cclv aC) |
| Islàmic | 903 aH – 902 aH |
| Xinès | 2442 – 2443 |
| Hebreu | 3506 – 3507 |
| Calendaris hindús | -199 – -198 (Vikram Samvat) 2847 – 2848 (Kali Yuga) |
| Persa | 876 BP – 875 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -4 |
| Ab urbe condita | 499 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC | |
| Anys | |
| 258 aC 257 aC 256 aC - 255 aC - 254 aC 253 aC 252 aC | |
Esdeveniments
modificaSíria
modifica- Tractat de pau entre Antíoc II Teos i Ptolemeu II Filadelf, que posa fi a la Segona Guerra de Síria. Segons l'acord, Antíoc repudiaria a la seva dona Laodice (que era sa cosina germana) i es casaria amb Berenice, filla de Ptolemeu II, i el fill d'aquesta unió seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice (Seleuc, Laodice, Estratonice i Antíoc conegut com a Antíoc Híerax); Egipte renuncia a Jònia (incloent algunes illes), a Cilícia i a Celesíria.[2]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Marc Emili Paulus i Servi Fulvi Petí Nobílior.[3]
- Els dos cònsols, durant el curs de la Primera Guerra Púnica, van anar, enviats pel Senat, a Clipea, al nord d'Àfrica, on Marc Atili Règul, cònsol l'any anterior (256 aC), havia aconseguit diverses victòries sobre els generals púnics Àsdrubal, Bostar i Amílcar, que van sofrir grans pèrdues (15.000 homes, 5.000 presoners, 8 elefants), i es dedicava a saquejar el país sense oposició, ocupant nombroses ciutats incloent Tunis.[4]
- Xantip un mercenari espartà al servei dels cartaginesos, es posa al capdavant de l'exèrcit cartaginès i s'enfronta a l'enemic amb la cavalleria (4.000 homes) i els elefants (uns 100) en camp obert, en la batalla del riu Bàgradas. Les seves forces eren inferiors a les dels romans, però els derrota. Moren trenta mil romans, i només dos mil arriben a Clipea. Marc Atili Règul és fet presoner junt amb 500 oficials i soldats.[5]
- Batalla de la punta Hermea. Quan els cònsols marxen cap a Àfrica, els cartaginesos, amb amb 200 quinquerrems s'hi enfronten, però els romans els vencen.[6]
- Els cònsols arriben a Clipea, on derroten al general cartaginès Hannó, i recullen les restes de l'exercit romà. Retornen a Sicília, però els pilots de les naus adverteixen que s'ha d'evitar la costa sud de l'illa, perillosa a causa dels vents. Els cònsols no en fan cas i la flota, agafada per una forta tempesta, és destruïda, i la costa entre Camarina i Paquinos s'omple de cadàvers.[7][8][9]
Naixements
modifica- Publi Corneli Escipió, militar i magistrat romà, cònsol l'any 218 aC. Fill de Luci Corneli Escipió.[10]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Àrat, XI, 12
- ↑ Smith, William (ed.). «Paulus, Aemilius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ Titus Livi, Periocae 18 ; Valeri Màxim, Fets i paraules memorables, IV, 6
- ↑ Polibi, Història, I 29-35 ; Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 12 ; Titus Livi Periocae, 18 ; Eutropi, Història de Roma, II, 11 ; Apià, Història de Roma, VII, 3
- ↑ Polibi. Història, I, 36
- ↑ Polibi. Història, I, 36-37
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 14
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 14
- ↑ Henri Etcheto, Les Cornelii Scipiones: famille et pouvoir à Rome à l’époque républicaine, vol. 2. Pessac: Ausonius Éditions, 2012, p. 370.