2009 en els vols espacials

La definició acceptada internacionalment de vol espacial és la de qualsevol vol que travessa la línia de Kármán, 100 quilòmetres per sobre del nivell del mar. El primer llançament cap a l'espai de l'any va ser un Delta IV, transportant el satèl·lit USA-202 ELINT, des del Cape Canaveral Air Force Station a les 02:47 GMT del 18 de gener. També va ser el primer llançament orbital de l'any.

El 2 de febrer, Iran va realitzar el primer llançament orbtial amb èxit,^[2] quan un Safir va situar el satèl·lit Omid en òrbita terrestre baixa.

A les 16:56 GMT del 10 de febrer, va tenir lloc la primera gran col·lisió entre dos satèl·lits en òrbita, resultant la destrucció del Kosmos 2251 i el Iridium 33, llançats el 1993 i 1997 respectivament. Fins a la col·lisió, el Iridium 33 va ser operacional, i formava part de la xarxa de satèl·lits Iridium, mentre que el Kosmos 2251 era una peça inactiva de brossa espacial.

El 25 d'agost, el coet russo-sud-coreà Naro-1 va realitzar el seu primer vol inaugural el 25 d'agost, resultant la primera participació de Corea del Sud en dur a terme un intent de llançament de satèl·lits, però, el coet no va poder arribar a l'òrbita després de la seva separació de la càrrega útil.

El primer vol del coet transportador Falcon 9 per part de SpaceX estava previst produir-se en novembre, però es va retardar fins al febrer del 2010 per tenir més temps per als preparatius. La SpaceX Dragon, una nau espacial logística comercial no tripulada va ser desenvolupada com a part del programa COTS de la NASA, també tenia previst fer el seu primer vol el 2009, però, la seva posada en marxa també es va retardar el 2010 com a resultat de retards en la construcció. El primer vehicle de transferència H-II, l'HTV-1, va ser llançat amb èxit en el seu vol inaugural a bord del coet transportador H-IIB el 10 de setembre. El primer satèl·lit suís, SwissCube-1, va ser llançat el 23 de setembre a bord d'un PSLV.

El 18 de desembre, l'Ariane 5GS va realitzar el seu vol final, situant el satèl·lit Helios-IIB en òrbita heliosíncrona. L'últim llançament orbital de l'any es va realitzar onze dies després, el 29 de desembre, quan un Proton-M amb tram superior de Briz-M va enlairar-se amb el satèl·lit DirecTV-12.

Encara que no es van enviar sondes planetàries en el 2009, es van situar en òrbita quatre observatoris astronòmics. La nau Kepler, que va ser llançada per un Delta II el 7 de març, va entrar en una òrbita heliocèntrica final de la Terra des d'on es buscaria exoplanetes. El 14 de maig, es va llançar a través d'un Ariane 5ECA les naus espacials Herschel i Planck. Ambdues es van col·locar al punt de Lagrange L₂ entre la Terra i el Sol, des d'on s'utilitzarien per a l'astronomia. Herschel transporta un telescopi d'infraroigs mentre que el Planck és òptic. El quart observatori a ser llançat va ser el Wide-field Infrared Survey Explorer, o WISE, que és un substitut per al Wide Field Infrared Explorer que va fallar poc després del llançament. El WISE va ser llançat cap a una òrbita heliosíncrona gràcies a un Delta II el 14 de desembre, i s'utilitza per a l'astronomia infraroja. Es van realitzar reparacions en el telescopi espacial Hubble durant el STS-125 fent-lo operatiu completament després d'una sèrie problemes de funcionament en el 2008.

Es van llançar dos sondes lunars en el 2009; el Lunar Reconnaissance Orbiter i el Lunar Crater Observation and Sensing Satellite van ser llançats en un sol coet Atlas V el 18 de juny. El LRO va entrar en òrbita selenocèntrica i va començar tot una sèrie d'experiments, mentre que el LCROSS va romandre unit al tram de coet Centaur del coet transportador, i va volar més enllà de la Lluna. Després d'orbitar la Terra dues vegades, el LCROSS es va separar de l'etapa superior i va impactar juntament amb el Centaur en el cràter Cabeus al pol sud de la Lluna, el 9 d'octubre. En observar l'impacte del Centaur, el LCROSS va poder confirmar la presència d'aigua a la Lluna.^[5] Diverses sondes lunars van cessar les seves operacions en el 2009; l'Okina va impactar a la cara oculta de la Lluna el 12 de febrer, el Chang'e 1 va ser desorbitat l'1 de març, després d'haver completat les seves operacions. El Kaguya va ser desorbitat també arran d'una missió amb èxit, impactant en el cràter Gill el 12 de juny. La nau Chandrayaan-1 va fallar el 29 d'agost, en operar per menys de la meitat de la seva vida útil dissenyada.

Les missions del Mars Science Laboratory i el Fobos-Grunt cap a Mart havien estat programades per als seu llançaments a finals del 2009, però tots dos es van retardar fins al 2011 per permetre més temps perquè les naus espacials siguin desenvolupades. El Fobos-Grunt, una missió de recull de mostres al satèl·lit natural marcià de Fobos, hagués sigut també la primera sonda planetària de la Xina, el Yinghuo-1.

Es van produir diversos acostaments el 2009, amb la Cassini continuant orbitant Saturn, passant a prop de diversos dels seus satèl·lits naturals. Al febrer, la Dawn va passar a 549 km de Mart, durant una maniobra d'assistència gravitatòria pel seu viatge cap al cinturó d'asteroides. Al setembre, el MESSENGER va realitzar el seu tercer i últim sobrevol de Mercuri abans d'entrar en òrbita en el 2011. Encara que el principal objectiu del sobrevol, era l'assoliment d'una assistència gravitacional, que va ser amb èxit, la nau espacial va entrar en mode a prova d'errors de manera curta en el seu acostament màxim, que va impedir gravar dades a mesura que es va sobrevolar el planeta.^[6] En novembre, la nau Rosetta va realitzar la seva tercera i última assistència gravitacional sobrevolant la Terra.

En aquest any hi va haver nou llançaments tripulats, la major quantitat des de 1997. El STS-119, amb el Transbordador espacial Discovery, va ser llançat el 15 de març. Es va instal·lar l'últim conjunt de panells solars a l'Estació Espacial Internacional. El Soiuz TMA-14, el 100è llançament del Soiuz, va lliurar la tripulació de l'Expedition 19 el març. Al maig, el Transbordador espacial Atlantis va conduir la missió final del servei al telescopi espacial Hubble, el STS-125. Diversos dies després, el Soiuz TMA-15 va ser llançat amb la tripulació de l'Expedition 20 cap a l'ISS, interposant el nombre total de la tripulació de l'ISS fins a sis per primera vegada. També va ser el 100è vol espacial tripulat del programa Soiuz, excloent la missió original Soiuz T-10 que no va poder arribar a l'espai. Al juliol, el Transbordador espacial Endeavour va llurar el component final del Japanese Experiment Module en la missió STS-127. En el STS-128, utilitzant el Discovery a l'agost, va lliurar subministraments utilitzant el Leonardo MPLM. Al setembre es va vEUe el llançament del Soiuz TMA-16, amb la tripulació de l'Expedition 21 de l'ISS. Aquest va ser la 100a missió tripulada Soiuz en assolir l'òrbita. Al novembre, el transbordador espacial Atlantis durant la missió STS-129, va lliurar dos EXPRESS Logistics Carrier cap a l'ISS. El vol tripulat final de l'any, el Soiuz TMA-17, va ser llançat el 20 de desembre amb la tripulació de l'Expedition 22 de l'ISS.

Encara que no és un vol espacial per dret propi, l'Ares I-X va realitzar un vol de proves el 28 d'octubre, amb el coet enlairant-se del Launch Complex 39B del Kennedy Space Center a les 15:30 GMT. El vol va ser amb èxit i va arribar a una altitud sobre els 46 km, dins de la part superior de l'atmosfera. Però hi va haver un error en el paracaigudes durant el descens a causa d'alguns danys en la primera etapa, que va ser recuperat.

El 2009 hi va haver quatre errors de llançaments orbitals. El 24 de febrer, es va llançar un Taurus-XL des del Vandenberg Air Force Base a Califòrnia, Estats Units, amb el Orbiting Carbon Observatory. La càrrega útil va fallar en separar-se del coet, acabant l'etapa superior amb massa pes per arribar a l'òrbita. L'etapa, amb la nau espacial i la càrrega encara unida, va reentrar en l'atmosfera, baixant a la costa de l'Antàrtida. El segon error va ser un polèmic intent de llançament de Corea del Nord utilitzant un coet Unha per llançar el satèl·lit de comunicacions Kwangmyongsong-2. El llançament es va produir el 5 d'abril, i els nord-coreans van sostenir que va assolir l'òrbita amb èxit, però, no es van registrar objectes de velocitat orbital, i els sistemes de radar dels EUA van detectar que el coet va fracassar durant la ignició de la tercera etapa, amb restes caient en l'oceà Pacífic.

Un Soiuz-2.1a va patir un error durant el llançament del Meridian 2 el 21 de maig, a causa de la prematura etapa central del segon coet portador. El satèl·lit va ser situat en una òrbita més baixa del previst inicialment però va ser capaç de corregir-ho per mitjà del seu sistema de propulsió a bord, i el llançament es va registrar com a error parcial. En el moment del següent llançament del Meridian el 2010, es va confirmar que el satèl·lit no va poder corregir la seva pròpia òrbita, i que la missió era una un error total.^[7] El 25 d'agost, el coet Naro-1 va ser llançat com a vol inaugural, no obstant un quart de la càrrega no es va separar, i no va arribar a l'òrbita.

El 31 d'agost, un Llarga Marxa 3B va situar el satèl·lit Palapa-D en una òrbita més baixa del previst després de la seva tercera etapa durant la ignició del generador de gas, això va causar un error en el motor en l'inici de la segona ignició.^[8] El satèl·lit va ser capaç d'elevar a la seva òrbita correcta a costa de combustible que s'hauria utilitzat durant cinc o sis anys d'operacions.^[8]

En total, es van intentar llançar setanta-vuit llançaments orbitals, amb setanta-cinc sent catalogats assoliment de l'òrbita, i els tres són errors de llançaments, incloent-hi el llançament de Corea del Nord, sense catalogar. Aquest és un augment de nou intents en comparació amb el 2008, i vuit llançaments més en assoliment de l'òrbita. Això segueix una tendència de quatre anys d'augment de les taxes anuals de llançament. El National Space Science Data Center dels Estats Units va catalogar 123 naus espacials posats en òrbita pels llançaments que van tenir lloc el 2009.^[9]

En aquest any es van veure llançaments suborbitals de coets sonda i míssils. El coet sonda Atea-1 de Nova Zelanda va ser llançat el 30 de novembre, realitzant el primer vol suborbital d'aquest país. Rússia va intentar dues vegades el llançament del seu míssil Bulava, però els dos llançaments van fracassar. El segon error, va tenir lloc el 9 de desembre, a causa d'una anomalia d'espiral que es va observar al cel de Noruega. El coet SpaceLoft-XL va experimentar un altre error de llançament durant el seu tercer vol, el 2 de maig. La secció de càrrega es va separar del coet, mentre que encara cremava, i com a resultat, el vehicle no va arribar a l'espai.^[10] Es portava les mostres de restes humanes incinerades pel Celestis, i experiments estudiantils.

La Xina va realitzar sis llançaments el 2009; problemes amb els satèl·lits a principis de l'any, seguida per les conseqüències de l'error parcial de llançament a l'agost va comportar que molts llançaments previstos es retardessin fins al 2010. Europa va llançar set coets Ariane 5, sis en configuració ECA i un en GS. S'havia pensat també llançar el primer coet Vega, però, això es va retardar a causa de problemes de desenvolupament en curs, que ja havia deixat el projecte en diversos anys de retard. L'Índia va conduir dos llançaments del Polar Satellite Launch Vehicle, no obstant el primer vol d'una nova variant del Geosynchronous Satellite Launch Vehicle amb un tram d'etapa superior indi es va retardar fins al 2010. El Japó va conduir tres llançaments; amb el H-IIA, i el primer H-IIB. Rússia i l'antiga Unió Soviètica va conduir vint-i-nou llançaments. que no s'inclouen els programes de Sea Launch i Land Launch internacionals, amb quatre, i el sol llançament del Naro-1 en cooperació amb Corea del Sud.

Els Estats Units van realitzar vint-i-quatre intents de llançament, amb vuit Evolved Expendable Launch Vehicles; la majoria dels llançaments EELV en un sol any fins ara. Es van realitzar vuit llançaments Delta II, incloent-hi la seva última missió amb un satèl·lit GPS, i el seu últim vol amb una càrrega per les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica. Com que el programa Delta II va finalitzar, va ser desactivat el Space Launch Complex 17A del Cape Canaveral Air Force Station, una de les zones de llançament operacionals més antigues del món. L'SpaceX va ser llançat en un sol Falcon 1, que va situar amb èxit el satèl·lit en òrbita per primer cop. Aquest va ser el vol final del Falcon 1, que va ser retirat posteriorment del servei a favor del Falcon 1e.^[4] A l'inici de l'any, una maqueta de Falcon 9 va ser erigit en la seva plataforma de llançament de Canaveral, no obstant no es va realitzar el seu vol inaugural fins al 2010.

Sea Launch només va conduir un sol llançament en el 2009; un Zenit-3SL amb el Sicral 1B a l'abril. Al juny, l'empresa va ser declarada en fallida,^[11] i, posteriorment, es va perdre una sèrie de contractes de llançament.^[12] A finals de l'any s'estava esperant per reprendre els llançaments en el 2010.^[12] La seva filial, Land Launch, va realitzar tres llançaments. Iran va realitzar el primer llançament orbital indígena amb èxit, no obstant no es van realitzar llançaments planificats fins a acabar l'any. Corea del Nord va conduir un llançament que va ser afirmat com a èxit situant un satèl·lit en òrbita, no obstant això, no es va detectar cap satèl·lit sobre els països capaços de fer-ho. Israel no va informar d'haver planificat o fet un intent de llançament orbital.

Els sobrevols distants i involuntaris de Dione, Mimes, Rea, Tetis i Tità per la Cassini van tenir lloc al llarg de l'any.