1705

1705
Tipus	any civil i any comú que comença en dijous
Altres calendaris
Gregorià	1705 (mdccv)
Islàmic	1117 – 1118
Xinès	4401 – 4402
Hebreu	5465 – 5466
Calendaris hindús	1760 – 1761 (Vikram Samvat); 1627 – 1628 (Shaka Samvat); 4806 – 4807 (Kali Yuga)
Persa	1083 – 1084
Armeni	1154
Rúnic	1955
Ab urbe condita	2458
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle xvii - segle xviii - segle xix
Dècades
	1670 1680 1690 - 1700 - 1710 1720 1730
Anys
	1702 1703 1704 - 1705 - 1706 1707 1708

Esdeveniments

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.

17 de maig, Vic, Principat de Catalunya: Personalitats de la petita noblesa vigatana s'apleguen a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, signen el Pacte dels Vigatans ratificat més tard en el Pacte de Gènova.^[1]
20 de juny: En el marc de la Guerra de Successió, Antoni de Peguera, en nom de Catalunya, i Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna d'Anglaterra, signen a Gènova el pacte pel qual els anglesos donen suport als catalans partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria.^[2]
20 d'agost, Vic: Els vigatans es revolten contra les autoritats borbòniques.^[3]
17 d'agost, Dénia, Regne de València: el mariscal de camp Joan Baptista Basset desembarca a la vila, ocupada pels filipistes i, amb el suport de la població, hi proclama Carles III com a rei legítim, guerra de Successió).
14 de setembre - 9 d'octubre: Breu setge de Barcelona, que passa sota control austriacista.
17 de setembre, Montjuïc, Barcelona: Final de la Batalla de Montjuïc amb victòria del bàndol austriacista en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
28 de novembre, Barcelona: l'arxiduc Carles d'Àustria hi jura els privilegis de la Corona d'Aragó i n'esdevé rei amb el nom de Carles III.
5 de desembre, Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de març de l'any següent, s'hi celebren Corts per darrera vegada - Corts de Barcelona (1706).

31 de març: Finalitza el setge de Gibraltar iniciat el passat any, els austriacistes controlaran la plaça fins a la signatura del Tractat d'Utrecht.
9 d'octubre - Toruń (Polònia): August el Fort i Pere I de Rússia signen el Tractat de Thorn de 1709 en el mercat de la Gran Guerra del Nord en el que signen una aliança amb l'acceptació que August torni a tenir la corona del Regne de Polònia i Lituània.

1 d'agost, Olot: Pere Ferrussola, religiós jesuïta i professor universitari a Cervera.

12 de gener - Nàpols, Itàlia: Luca Giordano, pintor barroc italià (n. 1634).
27 de juliol - Weston-under-Lizard: Elizabeth Wilbraham, primera dona arquitecta coneguda, l'obra de la qual havia estat atribuïda a homes.^[7]
Matías Juan de Veana, compositor del barroc.
Desi Sangye Gyatso, regent del cinquè Dalai-lama (1617-1682).
Trastevere: Plautilla Bricci, arquitecta, pintora i escultora italiana (n. 1616).^[8]

↑ Generalitat de Catalunya. El Govern declara bé cultural d'interès nacional l'ermita de Sant Sebastià a Vic. Generalitat de Catalunya, 21 de febrer de 2012.
↑ Avui, Efemèrides, 20 de juny
↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
↑ Sailors: Webster's Quotations, Facts and Phrases, p.375 (anglès)
↑ «Antônio José da Silva | Portuguese writer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «Couperin Marguerite-Antoinette (1705-1778)». Musicologie.org, 08-02-2015. [Consulta: 26 juliol 2020].
↑ «Lady Elizabeth Mytton Wilbraham (1632-1705)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 21 desembre 2021].
↑ wpengine. «The Artistic Genius of Plautilla Bricci, Italy's First Woman Architect» (en anglès americà), 06-05-2020. [Consulta: 24 març 2024].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1705