1556

1556
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1556 (mdlvi)
Islàmic	963 – 964
Xinès	4252 – 4253
Hebreu	5316 – 5317
Calendaris hindús	1611 – 1612 (Vikram Samvat); 1478 – 1479 (Shaka Samvat); 4657 – 4658 (Kali Yuga)
Persa	934 – 935
Armeni	1005
Rúnic	1806
Ab urbe condita	2309
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle xv - segle xvi - segle xvii
Dècades
	1520 1530 1540 - 1550 - 1560 1570 1580
Anys
	1553 1554 1555 - 1556 - 1557 1558 1559

Esdeveniments

Països Catalans

13 d'abril - Andorra: Miquel Despuig, co-príncep d'Andorra i bisbe d'Urgell és nomenat bisbe de Lleida; el substitueix el nou bisbe Joan Pérez García de Oliván.^[1]
5 de desembre - Albuixec, Horta Nord: Albuixec se sotmet als Furs d'Aragó i esdevé municipi independent.
Montserrat: Benet de Tocco esdevé abat del Monestir de Montserrat.

Resta del món

El Terratrèmol de Shaanxi del 23 de gener, matà 830.000 persones

16 de gener - Espanya: l'emperador Carles V abdica. El seu fill Felip esdevé rei d'Espanya, mentre que el seu germà Ferran és proclamat Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
24 de gener - Shaanxi, Xina: Terratrèmol de Shaanxi, el més mortífer de la història, amb epicentre a la província de Shaanxi matà 830.000 persones.
5 de febrer - Vaucelles, Regne de França: pel tractat de Vaucelles, Enric II de França veu reconegudes nombroses possessions per l'emperador Carles V.^[2]
14 de febrer - Kalanaur (Panjab (Índia): Akbar el Gran ascendeix al tron de l'imperi Mogol.
20 de novembre - Gafsa, Tunísia: Dragut, governador de Trípoli ocupa la ciutat de Gafsa i n'incia una llarga decadència.
Artigat - Regne de França: el fals Martin Guerre arriba al poble d'Artigat.^[3]
Astracan - Tsarat Rus: el tsar Ivan el Terrible conquereix Astracan, obrint el riu Volga al comerç rus.
Baixkíria - Tsarat Rus: els baixkirs reconeixen la sobirania de Rússia.
Basilea - Suïssa: Georgius Agricola publica De re metallica.
Finlàndia: Joan Vasa és proclamat Gran duc de Finlàndia.^[4]
Kartli - Regne de Geòrgia: un exèrcit persa encapçalat per beglarbeg del Karabakh envaeix el país.
Països Baixos espanyols: els reis d'Espanya prenen el control de Flandes i les altres províncies meridionals dels Països Baixos.
Venècia - República de Venècia: Lorenzo Priuli esdevé Dux de Venècia substituint Francesco Venier.^[5]
Venècia - República de Venècia: apareix imprès per Scotus el famós Cançoner d'Uppsala^[6]

Naixements

Països Catalans

Resta del món

Febrer - Warley Wood, Halifax (Anglaterra): Henry Briggs, matemàtic anglès.
11 de setembre - Peralta i Calassanç (Aragó): Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies.
27 de desembre - Bordeus (França): Joana de Lestonnac, santa, fundadora de l'orde Companyia de Maria.
Araouane (Mali): Ahmad Baba al Massufi, escriptor malià.

Necrològiques

Països Catalans

Resta del món

22 de febrer - Delhi (Índia): Humayun, segon emperador mogol.
21 de març - Oxford (Anglaterra): Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury mor cremat viu.
16 d'abril - Nàpolsː Giulia Gonzaga, aristòcrata i intel·lectual italiana pròxima a la Reforma protestant (n. 1513).^[7]
10 de juny - Magdeburg (Alemanya): Martin Agricola, compositor alemany de música renaixentista i teòric de la música.
31 de juliol - Roma (Itàlia): Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
21 d'octubre - Venècia (Itàlia): Pietro Aretino, poeta, escriptor i dramaturg italià.
Karbala (Iraq): Muhammad bin Suleyman, poeta conegut com a Fuzûlî, un dels grans contribuents a la literatura del Divan.
Loreto (Itàlia): Lorenzo Lotto, pintor de l'escola veneciana.
Santuari de Troitse-Sergiyeva Lavra (Rússia): Màxim el Grec, sant de l'Església Ortodoxa.

Referències

↑ Lorenzo Villanueva, Joaquin. Viage literario á las iglesias de España (en castellà). Imprenta real, 1831, p.56.
↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. vol.2, p.348. ISBN 8478262997.
↑ Davis, Natalie Zemon. The return of Martin Guerre (en anglès). Harvard University Press, 1983, p.40. ISBN 0674766911.
↑ Palmblad, Vilhelm Fredrik. Biographiskt Lexicon öfver namnkunnige svenska män (en suec). Palmblad, Sebell, 1855, p. Volum 22 (Wach - Wäss), p.159. «Då Johan 1556 kom som Finlands Hertig till Åbo slott (Després va venir Joan, en 1556, com a duc de Finlàndia per al castell de Turku)»
↑ Galibert, Leon. Historia de la República de Venecia (en anglès). Libr. Española, 1857, p.650.
↑ Enciclopèdia Espasa Apendix núm. 7, pàg. 548 (ISBN 84-239-4577-4)
↑ «Giulia Gonzaga Behind the Italian Reformation». Christian Library. [Consulta: 25 febrer 2021].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1556

[1] Lorenzo Villanueva, Joaquin. Viage literario á las iglesias de España (en castellà). Imprenta real, 1831, p.56.

[2] Coll i Alentorn, Miquel. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. vol.2, p.348. ISBN 8478262997.

[3] Davis, Natalie Zemon. The return of Martin Guerre (en anglès). Harvard University Press, 1983, p.40. ISBN 0674766911.

[4] Palmblad, Vilhelm Fredrik. Biographiskt Lexicon öfver namnkunnige svenska män (en suec). Palmblad, Sebell, 1855, p. Volum 22 (Wach - Wäss), p.159. «Då Johan 1556 kom som Finlands Hertig till Åbo slott (Després va venir Joan, en 1556, com a duc de Finlàndia per al castell de Turku)»

[5] Galibert, Leon. Historia de la República de Venecia (en anglès). Libr. Española, 1857, p.650.

[Enciclopèdia_Espasa-6] Enciclopèdia Espasa Apendix núm. 7, pàg. 548 (ISBN 84-239-4577-4)

[7] «Giulia Gonzaga Behind the Italian Reformation». Christian Library. [Consulta: 25 febrer 2021].

[1]