14a cerimònia dels Premis César
La 14a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1988, va tenir lloc el 4 de març de 1989 al Théâtre de l'Empire.[1]
| ||||
| ||||
| Tipus | cerimònia dels Premis César  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 4 març 1989 | |||
| Número d'edició | 14 | |||
| Localització | théâtre de l'Empire (França) | |||
| Estat | França | |||
| Presentador | Léa Drucker Henry Chapier Michel Denisot Frédéric Mitterrand Jane Birkin | |||
| Mitjà de comunicació | ||||
| Emissora original | Antenne 2 | |||
| Retransmès per | ||||
| ||||
.jpg)
Va ser presidida per Peter Ustinov i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia.
Presentadors i ponents
modifica- Jeanne Moreau, presidenta de l'Académie des arts et techniques du cinéma
- Peter Ustinov, president de la cerimònia
- Jean-Pierre Aumont, Claudia Cardinale per la presentació del César a la millor actriu
- Michel Serrault per l’entrega del César d’honor a Bernard Blier
- Richard Bohringer per l'entrega del César al millor director
- Pierre Delanoë, Vanessa Paradis, Rheda per l'entrega del César a la millor banda sonora
- Jean-François Balmer per l'entrega del César a la millor primera obra
- Cyrielle Clair, Enrico Macias
Desenvolupament
modificaLa gran triomfadora fou Camille Claudel de Bruno Nuytten que tenia dotze nominacions i en va guanyar cinc: millor pel·lícula, millor actriu, millors decorats, millor vestuari i millor fotografia. EL moment més controvertit de la cearimònia el va protagonitzar Isabelle Adjani en recollir el premi a la millor actriu, qui va recitar uns versicles d' Els versos satànics de Salman Rushdie defensant la llibertat d'expressió contra la fàtua llençada contra ell per l'aiatol·là Khomeini.[2][3] L'altra triomfadora fou La vie est un long fleuve tranquille d'Étienne Chatiliez, que de set nominacions en va guanyar quatre: millor actriu secundària, millor actriu revelació, millor guió i millor primera obra.
S'atorgaren dos César honorífics, un al director de pel·lícules d'animació Paul Grimault i l'altre a l'actor Bernard Blier. Aquest últim, malalt de càncer, apareix a l'escenari del Théâtre de l'Empire, molt afeblit i demacrat, arribant lentament. Pren la seva estatueta de les mans de Michel Serrault que té dificultats per contenir la seva emoció i les seves llàgrimes, intercanvia unes quantes paraules d'humor amb ell i després marxa.[4] Va morir tres setmanes després, el 29 de març de 1989 a la clínica Val d'Or, a Saint-Cloud.
Belmondo i el seu rebuig al Cèsar
modificaJean-Paul Belmondo va indicar tan bon punt es va anunciar la seva nominació que no estava interessat en el premi i va preferir que els vots anessin als seus companys. L'Académie el va ignorar i el va coronar millor actor per Itinéraire d'un enfant gâté però Belmondo mai no va anar a recollir el premi. Un dels motius que a vegades es donen per justificar aquesta negativa és la seva antipatia cap a l'escultor César, preferit al seu pare Paul Belmondo per dissenyar el trofeu.[5][6]
Guanyadors i nominats
modificaEls guanyadors s'indiquen en negreta.
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Millor cartell
|
|
|
|
|
|
|
|
Millor curtmetratge de ficció
|
Millor curtmetratge documental
|
.jpg){kind=link}
Referències
modifica- ↑ Cerimònia dels César 1989 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
- ↑ Les prises de parole politiques les plus fortes des César a Les Inrockuptibles
- ↑ de la recollida del César 1989 per Isabelle Adjani 14a cerimònia dels Premis César a YouTube
- ↑ Michel Serrault remet un César à Bernard Blier en 1989 - Archive INA
- ↑ Gilles Durieux, Belmondo, Le Cherche-midi, 2009, pages 309-312
- ↑ Belmondo y Adjani, premios Cesar de 1988, EL País, 5 de març de 1989
Enllaços externs
modifica- Web oficial
- 14ns Premis César a AlloCiné
- Premis César 1989 a Filmaffinity
- Résumé de la soirée des Césars, INA, 5 de març de 1989