-tania
El sufix -tània o -etània denota un territori o regió a la península ibèrica. El gentilici és «-tà», «-tana», «-tans», «-tanes». Té el seu origen històric a la Iberia prerromana. El seu origen etimològic és discutit pels lingüistes. El jesuïta manxec Hervás y Panduro proposa una vinculació amb les llengües celtes, a les quals l'arrel *tan o *taín vol dir departament o regió (en irlandès, tan significa país). Altres filòlegs com Pablo Pedro Astarloa suggereixen una combinació de l'arrel euskera *eta (Com ara Legorreta, Amorebieta, Mañueta, etc.) amb l'arrel llatina *-ia utilitzat en topònims (com Romania, Hispània, etc.). Una altra teoria, desenvolupada parcialment pel jurista aragonès Joaquín Costa, relaciona aquest sufix amb el berber *ait, que vol dir tant «fill de» com «tribu», o con *at, «gent». Aquesta teoria es basa en el fet que «aide» vol dir parent en euskera (basant-se en la teoria basca-berber).
Exemples
modifica- Accitània
- Ausetània, cognat d'Osona. Probablement conservat en el gentilici vigatà, per analogia a l'antic ausetà.
- Bergistània, cognat de Berga. Conservat al nom de la comarca del Berguedà.
- Bastetània
- Carpetània
- Ceretània, d'on prové Cerdanya.
- Contestània, d'on prové Cocentaina.
- Cosetània
- Ilergitània, cognat de Lleida.
- Ilorcitània, d'on prové Lorquí.
- Iacetània
- Lacetània
- Laietània
- Lusitània
- Oretània
- Ossigitània
- Sedetània
- Turdetània
Fora de la península ibèrica
modificaAltres sufixs de lloc
modifica- -landia o -landa (germànic)
- -stan (persa)
Referències
modifica- Campión, Arturo. «Celtas, íberos y euskaros - Capítulo XIII: Estudio de la toponimia ibérica á la luz de la lengua euskara». Revista Bascongada. Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 9 maig 2016].