Àrea Metropolitana de València

Segons l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i el Pla Territorial de l'àrea Metropolitana de Valencia, l'àrea metropolitana de València està constituïda per 58 municipis que es corresponen amb tots els de la comarca de l'Horta de València, gran part dels del Camp de Túria, tres de la Ribera Alta, dos de la Ribera Baixa i un del Camp de Morvedre. i una “Àrea funcional” més amplia, que està composta per 90 municipis.^[2]

Podem diferenciar tres zones:

• El nucli urbà de València: a més de la ciutat –sense incloure-hi els pobles del sud (Pinedo, Castellar i l'Oliveral, el Forn d'Alcedo, la Torre, Faitanar, el Saler, el Palmar i el Perellonet), nord (Massarrojos, el Poblenou, Benifaraig, Borbotó, Carpesa i les Cases de Bàrcena) i de l'oest (Benimàmet, Beniferri)-, també inclou el municipi de Mislata i una part dels termes d'Alboraia (la platja) i Xirivella (barri de la Llum) totalment conurbats amb ella. Es troba limitada pel nou llit del riu Túria al sud i a l'oest, pel mar Mediterrani a l'est i per la ronda nord al nord. En ella s'observa una clara especialització econòmica en el sector serveis. La densitat de població és molt elevada, superant els 20.000 hab/km².

• La primera corona metropolitana: es troba limitada pel bypass o autovia A-7, que és el tram lliure de peatge de l'AP-7 entre Puçol i Picassent i comprèn la major part de municipis de l'Horta. En aquesta zona s'observa una major concentració industrial. El sector primari, molt important tradicionalment (especialment l'agricultura), ha perdut importància a causa del canvi d'ús del sòl que s'ha urbanitzat en la gran part. La densitat ací és menor, entorn de 1.100 hab/km². A diferència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona no hi ha cap municipi d'una grandària molt destacada, sent el més poblat Torrent amb 72.660 hab. Això és deu en part a l'escàs terme municipal de la majoria de localitats. No obstant això sí que hi ha diverses conurbacions que en conjunt compten amb una gran quantitat de població com poden ser Benimàmet-Burjassot-Godella-Rocafort, Alaquàs-Aldaia, Manises-Quart de Poblet, Alfafar-Benetússer-Llocnou de la Corona-Sedaví o Paiporta-Picanya. A causa del creixement urbà i la millora de les infraestructures (construcció de la ronda Nord de València, i futur soterrament de les línies 1 i 3 del metro en Burjassot i Alboraia respectivament) provocarà en poc de temps la conurbació de diverses d'aquestes localitats amb la ciutat de València. En concret Alboraia, Tavernes Blanques i el conjunt Benimàmet-Burjassot-Godella-Rocafort.

• La segona corona metropolitana: ací s'inclouen les poblacions de l'Horta exteriors a l'A-7 junt amb les de la resta de comarques. Aquesta zona s'ha incorporat recentment a l'àrea metropolitana a causa de la millora de les comunicacions i a l'increment del preu de l'habitatge en zones més pròximes a la capital. El creixement s'ha basat sobretot en la construcció d'urbanitzacions d'adossats per la qual cosa la densitat de població és menor que en la primera corona. Aquesta és la zona més difusa de l'àrea metropolitana a causa de la dificultat de trobar el seu límit, És per això que, segons quin estudi, s'incorporen més o menys localitats.

• Nucli urbà de València

• Primera corona metropolitana

• Segona corona metropolitana

• Llista d'àrees metropolitanes d'Espanya
• Autoritat de Transport Metropolità de València