Air India
Air Índia (Hindi: एअर इंडिया Punjabi: el ਏਅਰਇਂਡਿਆ) és l'aerolínia de bandera de l'Índia amb una xarxa mundial de serveis de passatgers i càrrega. És l'única aerolínia propietat de l'estat en el país, després que en 2011 absorbís Indian Airlines, fins aleshores l'altra aerolínia pública. Les seves bases principals són l'Aeroport Internacional Chhatrapati Shivaji a Mumbai i l'Aeroport Internacional Indira Gandhi a Nova Delhi, amb hub a l'Aeroport Internacional de Chennai. La línia aèria connecta 95 destinacions al voltant del món, incloent 12 entrades a l'Índia amb Air Índia express, que és una empresa subsidiària d'Air Índia.
|
|||||
.JPG)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | aerolínia negoci | ||||
| Forma jurídica | Public Limited Company | ||||
| Història | |||||
| Creació | 15 octubre 1932 29 juliol 1946, Bombai | ||||
| Fundador | Jehangir Ratanji Dadabhai Tata | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | 1930 – | ||||
Element explotat : | |||||
| Aeroport de connexió | |||||
| Programa de beneficis | Flying Returns (en)  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (2023–) |
| ||||
| Treballadors | 20.956 (2017) | ||||
| Entitat matriu | Tata Group (2022–) | ||||
| Propietat de | Air India Limited (en) (2007–) | ||||
| Propietari de | |||||
| Lloc web | airindia.com | ||||
    
| |||||
Història
El 15 d'octubre de 1932 va iniciar activitat sota el nom de Tata Sons Limited, fent vols regulars de correu entre les ciutats de Karachi, Ahmedabad, Bombai, Bellary i Madras, amb avions De Havilland DH.80 Puss Moth, per canviar el seu nom a Tata Airlines, al gener de 1938[1].
Posteriorment, el dia 29 de juliol de 1946, Tata es va convertir en empresa estatal i es va rebatejar amb el nom d'Air-India Limited. El 8 de juny de 1948 es va inaugurar la branca India International amb vols entre Bombai i Londres, via El caire, amb avions Lockheed Constellation[1].
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Green, William. Guía ilustrada de los aviones de línea y compañías aéreas (en espanyol). Madrid: San Martín, D.L. 1983, p. 208. ISBN 84-7140-215-7.