Anna Rocas Abrich
Anna Rocas Abrich ( Palafrugell 12 de maig de 1844 – 22 d’abril de 1908), va ser considerada una heroïna pel fet d’haver ajudat voluntàriament a atendre als ferits de guerra durant la Insurrecció republicana dels fets del 6 d’octubre de l’any 1896 a la Bisbal d’Empordà, conflicte bèl·lic conegut amb el nom de Foc de la Bisbal
Biografia
No s’ha fet un estudi exhaustiu de la seva biografia, però se sap que Anna es va casar amb el palafrugellenc Zacaries Siro el dia 20 de maig de l’any 1865 i el matrimoni va viure al carrer Verge Maria de Palafrugell, no consta que haguessin tingut fills.[1] Quan va esclatar la insurrecció republicana a la Bisbal, l’Anna tenia 25 anys i va voler acompanyar al seu marit, però ella amb l'objectiu d' ajudar als facultatius en la tasca d’atenció als ferits d’ambdós bàndols, és a dir, amb un esperit semblant al humanitari que desenvolupava la Creu Roja Internacional en els conflictes bèl·lics. Aquesta activitat la va fer mereixedora de la confiança dels seus conciutadans i quan tenien alguna desgracia, -entenem algun problema de salut- no dubtava en anar a assistir-los.
El camp de batalla
Es poden consultar diversos estudis que donen referències d’aquest conflicte [2] A més de disposar de l’Hospital de la Bisbal també se’n va improvisar un altre de campanya, també anomenat Hospital de sang, a la zona de can Tunyeca en uns terrenys propietat de can Sirvent, situats a un indret pròxim a la carretera Palamós-la Bisbal on s’hi van construir unes importants barricades. Una nota de premsa publicada al diari Nuevo Distrito del día 26 d’abril de l’any 1908, publicava aquesta informació:
« | Acometida repentinamente de un ataque gripal falleció el miércoles, día 22 de los corrientes, á la edad de 64 años, Dña. Ana Rocas Abrich, esposa de nuestro estimado amigo y correligionario Zacarías Siro. El día 6 de Octubre de 1869, hallándose los republicanos federales de esta comarca acaudillados por Caymó en lucha armada con las tropas del Gobierno provisional, la Sra. Ana Rocas, se convirtió en heroína del pueblo de la Bisbal, adonde fue con su esposo para acompañarle en los peligros de la lucha en calidad de auxiliadora de los heridos de uno y otro bando en cuya benemérita faena mostróse tan experta y animosa que á ruego de los facultativos á cuyo cuidado se hallaba el hospital de sangre, hubo de continuar prestándoles su valerosa ayuda hasta el día siguiente con aplauso y gratitud de todos los jefes de servicio, siendo desde entonces la primera en acudir al auxilio de cuantas desgracias llegasen á su noticia en esta su vila natal donde era muy estimada.
En reconocimiento de tales meritos contraídos por la Sra. Rocas de Siro, fue que el Ayuntamiento la prefiriese en el empleo que vieja ya solicitó de cuidar de la limpieza y el aseo del mercado público que cumplía á satisfacción de todo el vecindario con la ayuda de su esposo. A éste y demás familia acompañamos en el justo dolor que los embarga por tan sensible pérdida. |
» |
Referències
- ↑ Masana Ribas, Rosa M «Heroïnes que curaven ferits al Foc¨de la Bisbal». Revista Baix Empordà, juny-setembre 2013.
- ↑ Caimó, Pere. Reseña histórica de los Sucesos de la vila de la Bisbal y su destrito en la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869. gràficas Darius Rahola, segunda edición.